El Cabanyal, encara.

He de reconèixer que els temes de jutges i tribunals no són el meu fort. Mai sé si un procés es definitiu o si es pot recurrir. O, fins i tot, si després de tancada una sentència es pot reobrir.
Tenia entés que el procés judicial respecte a la prolongació de El Cabanyal fins la platja estava resolt: l´alcaldessa tenia llibertat per enderrocar els edificis i allargar el carreret fins la mar i els snobs de València ja podien fer-se un bany sense l´obligació de creuar un barri degradat.
Hui però, als periòdics venia la notícia que el Tribunal Suprem del Regne d´Espanya donava la raó al col.lectiu Salvem El Cabanyal i reobria el cas, amb la possibilitat d´obtindre una sentència més favorable per als cabanyalers.
Davant d´açò, el BlocdelTauró vol manifestar la seua alegria i la seua esperança.
L´alegria per que algú ha parat els peus del que és un veritable desgavell urbanístic, només esxplicable des del punt de vista d´uns dirigents que tenen pensaments del segle XIX. I alegria també per solidaritat, per saber de la satisfacció que tindran ara els amics de Salvem El Cabanyal, perquè supose el que hauran lluitat.
I l´esperança per pensar que esta decisió de l´alt tribunal puga retrasar tot el procés, que es prolongue en el temps i que arriben altres dirigents que dicidisquen amb més trellat, que tinguen una cultura urbasnística i arquitectònica més avançada i, per tant, que arriben a la conclusió que El Cabanyal, per ell mateix, té una potencialitat i una bellessa immensa, comparable a les zones marítimes d´Amsterdam o a la Barceloneta. Que pot tindre una tranformació com ha tingut la zona del Guggenheim de Bilbao, o segurament millor, i convertir-se com una de les parts més boniques de València. O el que és el mateix, la que més diners deixa.