dimecres, 6 d’agost del 2014

Torre Forta

Els llibrets de festes són un espai propici per a la nostàlgia. Massa nostàlgia per al meu gust. Per una part, les fotos que ens mostren, quan en posen, tendeixen a dibuixar-nos un passat idíl.lic amb gent treballant descalços per l´arròs o pels brassals, o nadant al riu o fent coses d´eixes que es feien al segle passat. Per altra part, la gent que hi escriu quasi sempre recorda el passat amb enyor. Com un temps on tot era molt més feliç i del que hem perdut tantíssim. On les relacions entre les persones eren entranyables, els xiquets a l´escola s´ho passaven d´allò més bé, els mestres a l´escola eren no sé com... Com anava dient-vos, massa enyorança. I l´enyorança enganya. No tot era tan bonic en el passat, per molt que en les fotos isquen tots rient-se. És cert que ara no vivim al país de les meravelles però el temps ha fet que millorem. Qualquier tiempo pasado no fue mejor, parafrasejant als veïns de ponent. Fa cinquanta anys la gent sopava a la porta del carrer, és cert, però també la dona dins de sa casa era un zero a l´esquerre. Diuen que els adolescents estaven menys salvatges, això diuen, però l´educació anava a base de garrot, i, conseqüènciad´això, un xicon que als quinze anys esturdiara ja era un miracle. D´exemples hi ha un cabàs. No cabrien en este article. Ni tampoc era la intenció posar-los tots. Però me´n ve un al cap que me fa especial gràcia. A Fortaleny, com només dos o tres tenien estudis eren tractats de Don. O de Mossén, que per al cas era el mateix. Es parlava del tal Don amb certa reverència. I dit sense eufemismes, amb un sentiment d´inferioritat insuportable. El Don i el Mossén eren els que tenien el saber i, per tant, el poder. Almenys el poder moral. I així ens anava. Feliçment, deia, tot açò ha canviat. Amb permís de Maria José Català, Consellera del gremi, l´educació arriba a tots. Des del més ric fins al més pobre. I a Fortaleny especialment. A la meua generació són incomptables els que han passat per la Universitat o s´han omplit el cap d´alguna altra manera. Per tant, el temps de les reverències s´ha acabat. Un exemple molt recent del que acabe de dir el visquèrem fa poc els que toquem a la banda de música. Entre Voro Tur, Pablo Maravilla, Vicent Rubio i Juan Daniel Jover han composat “Torre Forta”, una obra simfònica d´una qualitat innegable. La podeu escoltar, no dic cap cosa que no siga veritat. Doncs bé, fa cinquanta anys només els Don eren capaços de composar una obra semblant. I per suposat, després anava inclosa la reverència plúmbica del poble analfabet. Ara això, feliçment, no passarà. Persones nascudes en este poble en són ben capaces. L´educació pública ho ha fet possible. Tant de bo que per molts anys. Bones Festes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada