Torre Forta

Els llibrets de festes són un espai propici per a la nostàlgia. Massa nostàlgia per al meu gust. Per una part, les fotos que ens mostren, quan en posen, tendeixen a dibuixar-nos un passat idíl.lic amb gent treballant descalços per l´arròs o pels brassals, o nadant al riu o fent coses d´eixes que es feien al segle passat. Per altra part, la gent que hi escriu quasi sempre recorda el passat amb enyor. Com un temps on tot era molt més feliç i del que hem perdut tantíssim. On les relacions entre les persones eren entranyables, els xiquets a l´escola s´ho passaven d´allò més bé, els mestres a l´escola eren no sé com... Com anava dient-vos, massa enyorança. I l´enyorança enganya. No tot era tan bonic en el passat, per molt que en les fotos isquen tots rient-se. És cert que ara no vivim al país de les meravelles però el temps ha fet que millorem. Qualquier tiempo pasado no fue mejor, parafrasejant als veïns de ponent. Fa cinquanta anys la gent sopava a la porta del carrer, és cert, però també la dona dins de sa casa era un zero a l´esquerre. Diuen que els adolescents estaven menys salvatges, això diuen, però l´educació anava a base de garrot, i, conseqüènciad´això, un xicon que als quinze anys esturdiara ja era un miracle. D´exemples hi ha un cabàs. No cabrien en este article. Ni tampoc era la intenció posar-los tots. Però me´n ve un al cap que me fa especial gràcia. A Fortaleny, com només dos o tres tenien estudis eren tractats de Don. O de Mossén, que per al cas era el mateix. Es parlava del tal Don amb certa reverència. I dit sense eufemismes, amb un sentiment d´inferioritat insuportable. El Don i el Mossén eren els que tenien el saber i, per tant, el poder. Almenys el poder moral. I així ens anava. Feliçment, deia, tot açò ha canviat. Amb permís de Maria José Català, Consellera del gremi, l´educació arriba a tots. Des del més ric fins al més pobre. I a Fortaleny especialment. A la meua generació són incomptables els que han passat per la Universitat o s´han omplit el cap d´alguna altra manera. Per tant, el temps de les reverències s´ha acabat. Un exemple molt recent del que acabe de dir el visquèrem fa poc els que toquem a la banda de música. Entre Voro Tur, Pablo Maravilla, Vicent Rubio i Juan Daniel Jover han composat “Torre Forta”, una obra simfònica d´una qualitat innegable. La podeu escoltar, no dic cap cosa que no siga veritat. Doncs bé, fa cinquanta anys només els Don eren capaços de composar una obra semblant. I per suposat, després anava inclosa la reverència plúmbica del poble analfabet. Ara això, feliçment, no passarà. Persones nascudes en este poble en són ben capaces. L´educació pública ho ha fet possible. Tant de bo que per molts anys. Bones Festes!

colombaires

Es celebra al meu poble el campionat provincial de colombicultura. Una espècie de Champions dels coloms. El president de l´assossiació de Fortaleny m´ha fet l´encomanda de que escriguera la seua salutació que apareixeria al llibret commemoratiu. I m´ha pagat amb un esmorzar. És el primer cop que cobre d´escriptor. He intentat romantitzar el món dels coloms, cosa que em costa molt, però era un llogat i he intetat satisfer el meu client.

Vos deixe l´escrit:


Salutació del President

Si una afició es pot considerar centenària a Fortaleny, no és ni la pilota valenciana, ni el futbol, ni la pesca, ni menys el futbol o el tennis. La passió per tots estos jocs i esports han arribat al nostre poble relativament prompte o ja se n´han anat. Cap d´ells ens ha acompanyat durant la nostra història. Si haveren d´assignar una afició que ha acompanyat a la gent d´este racó del món des de la seua fundació com a poble eixa és la de la colombicultura. No volem ser pretensiosos, però és que als llibres està tot escrit. I a nosaltres ens ompli d´orgull. I els llibres ens conten que ja a l´edat mitjana hi havia ací una torre de vigilància que, després de perdre el seu ús primer, va passar a ser el colomer municipal. Estem parlant dels segles XIV o XV! Ja aleshores hi havia passió pels coloms.

I això arriba fins a estos dies, sense pauses. És més, la passió és ara més o tant viva com mai. Així que, quan els colombaires de totes les comarques valencianes que estos dies ens visitaran per al Campionat Provincial, han de saber que venen a una terra de colombaires centenaris. Segurament els que ens visiteu també sereu de pobles històricament colombaires, no ho dubtem, però heu d´entendre esta alegria nostra de tenir els origens de la nostra afició en la “Torre Forta Colomer, que donà nom a Fortaleny”, com diu la placa que voreu, els més curiosos, a mitjans del Carrer Major.

Amb estes paraules, volia donar-vos la més sincera benvinguda al Campionat Provincial de Coloms que enguany organitzem a Fortaleny. Des de l´organització local ens hem esforçat perquè, estos dies que ens visitareu, se sentiu com a casa. Com al vostre poble. Esperem que s´ho passeu d´allò més bé, que conegau cadascun dels nostres carrers, dels nostres termes, dels nostres terrats, les sèquies i els rius. I que s´emprteu un bon record de la gent d´ací. Ho esperem de veres. I estem segurs que així serà. I vos demanem que, juntament amb els coloms, ens ompliu el poble de vida i d´alegria i que siguen unes jornades recordades per molt de temps.

Així que moltes gràcies per vindre i Benvinguts!

Vos saluda president local,

Solidaritat amb el Japó.

els amics japonesos estan patint molt. I es veu que la cosa durarà temps. Davant això el Blocdeltauró vol fer un gest de solidaritat davant del seu sofriment.

De pas, si algú dels que llegiu estes lletres teniu influència, demaneu de la meua part que ens tanquen la central nuclear de Cofrents.

la mort.

Tenia la mort com un esdeveniment poètic. Sonà extrany ja ho sé, però així ho tenia. He anat a molts soterraments de gent gran, iaios, tios, iaios d´amics etc, i així ho vivia. Tal volta perquè estos eren soterraments de gent que “li tocava”. I era un moment de pensar, camí del cementeri, amb el difunt. De realitzar una conversa inmaginària amb ell. I això m´omplia de pau. Era un moment dolç.

D´un temps cap ací, ja no pense igual. Exactament des de fa dos anys. El meu amic Uki, sense avisar, ens va fer la gran putada de morir-se. A hores d´ara encara el recorde cada dia. I un colp així et fa canviar la perspectiva. Ara veig la mort com una putada. I m´ha tornat pessimista quan hi pense. I la tem. Estos dies encara ho pense més: un altre xic que coneixia, i que tampoc no li tocava, s´ha mort també. I m´ha fet memòria de les meues pors.

Supose que tot açò serà una cosa instintiva, no?

són una colla de fills de puta!

Ja no puc més. En este tema ja no puc més. Vaig a deixar-me d´eufemismes, qui vulga que em denuncie. Ja parlarem de fideus. Tinc ganes de dir les coses pel seu nom. Qui li sàpiga mal que es prenga un got d´aigua, ho sent. I m´agradaria parlar d´altres coses, vos ho jure.

Vos adjunte la notícia que acabe de llegir al diari:

El govern de Francisco Camps sembla entestat a posar fi a les emissió de TV3 al País Valencià abans de les eleccions de maig. Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària dels repetidors del senyal ha rebut dos requeriments de la Direcció General de Promoció Institucional que l'insta a paralitzar les emissions des de tots els repetidors davall l'amenaça d'una multa de 30.000 euros, que es reproduirà cada 15 dies, en cas que persistisca el manteniment del senyal. És a dir, que ACPV hauria de pagar una multa de 120.000 euros per cada mes (quatre setmanes) que mantinguera les emissions a partir d'ara.

L'executiu de Camps es recolza jurídicament en la modificació de la llei del sector audiovisual del passat desembre. ACPV sospita que el canvi normatiu va tindre com a “objectiu únic” incrementar les sancions a l'entitat.

La nova maniobra de la Generalitat se suma a la que va transcendir la setmana passada, en què l'Administració va amenaçar ACPV amb l'embargament si no pagava abans del 20 de març els 600.000 euros que encara deu en concepte de multes anteriors per les emissions.

ACPV considera la situació d'una “gravetat” notable. De fet, té previst reunir d'urgència la seua junta directiva demà dijous per prendre una decisió al respecte.

l´entrenador del Girona

Amb esta gent, no hi tenim res a fer. Prompte o tard arribarem a esta conclusió. Jo havera fet el que ha fet l´entrenador del Girona. Si intentes explicar com eres, no te van a entendre. Simplement perquè no ens volen escoltar. Mai ens van a respectar. I com deia no sé qui: "ja estic fart de demanar perdó per ser com som".