M.A.,
al seu bloc “donde habita el olvido”, ens fa eixa pregunta. Qué féiem aquell dia en que va caure el mur de Berlín, el Mur, així, en majúscula. Qui em conega ja sabrà que este tipus de propostes és per mi quasi una provocació. M´encanten. Com diría Rafeta, visc ancorat en el passat. I, per qué no?, pot ser que un poc de raó tinga. Al cap i a la fi, i com canta Raimon, sóc, som, un animal de records i esperances.
Així que obrint el meu disc dur dels records, recordé perfectament el que feia el 9 de noviembre de 1989. Com si ara estaguera mirant-ho. A l´escola, al Sant Antoni Abat de Fortaleny, Josep Terrades, el mestre, Josep o Carapanou per als alumnes, tingué la iniciativa d´organitzar a principi de curs, un tauler d´anuncis, d´estos de suro, que seria com una mena de telenotícies per l´escola. Allí es penjarien retalls de diaris, les notícies d´actualitat, i se separarien en les mateixes seccions que un periòdic té: esports, societat, cultura… Cada secció tenia 2 responsables, elegits entre els més pilotes, que s´encarregarien de seleccionar les notícies i de fer un article d´opinió setmanal, una editorial, sobre el fet més important de la nostra secció. A mi se´n va asignar, junt a Ricardet, la secció d´internacional. De segur que el Teleco ja ha oblidat tot açò. I recordé amb el comboi que vaig penjar la noticia de la caiguda del mur de Berlín, del Mur. També de quan penjàrem l´editorial. En aquell moment, i malgrat la meua edat, ja sentia que estava assistint a un fet històric. El Mur era una cosa que durant tota la meua vida sempre havia estat ahí i el fet que desapereguera em causava sensació. El que he oblidat és del que escrivírem a l´editorial, i no sabeu el que pagaría per poder-la rellegir. Per desgràcia, esta iniciaitva tan xula no arribà ni a Nadal. Però suficient perquè es penjara el que va passar a Berlín, hui en 20 anys. El dia en que el món va canviar, per a millor…
Jo la veritat no m'enrecorde i ara em dona molta ràbia. També crec que sóc un poc com tú, intente mai oblidar el passat, sempre les coses bones, clar, però m'agrada, sóc d'eixes persones que de quan en quan diuen la frase: "cualquier tiempo pasado..."
ResponEliminaEstic contenta s'estar aci, ara, en aquest dia, i celebrant aco, perquè és històric i mai se'm va a oblidar.
Hui he vingut com tots els dies a treballar però per a mi, hui era festa. Aquestes coses, aquestos canvis en el món, no ocorrèixen tots els dies.
Besots
Mare meua quina memòria tens! Jo no m'enrecordava d'això del Tauler i molt menys que ho feiem junts, però ara que ho has dit m'han vingut al cap algunes coses, com el dia que algú penjà la notícia que ú estava tirant-se una gallina i li va caure el sostre... i així el trobaren. Trist que m'enrecorde d'això i no del mur.
ResponEliminaPerò sí que m'enrecorde que Carapanou un dia ens explicà la magnitut del que havia passat dient que un fet així (i el que arrastra) podria servir en un futur als historiados per a separar dos èpoques en la història de la humanitat.
Gabon!!!
Collons M.A. quina enveja!!! De veres que no saps e que havera pagat per estar ahir a Berlín, entre els civilitzats alemanys, festejant l´efemèride. això, molt enveja.
ResponEliminaVeus, Ricardet, d´això del que es tirava a una gallina no m´enrecordava i m´has fet memòria. Recorde que va ser la notícia més llegida i més comentada d´aquell tauler d´anuncis. I era obvi...