diumenge, 25 d’abril del 2010

Living Belfast (III): 25 d´abril com emigrant

Hui és 25 d´abril. Hui s´acompleixen 300 anys llargs del dia en que Felip V va començar a Almansa una feina que ara altres s´encarreguen de continuar. I hui és el dia, enguany ahir dissabte, en que milers de valencians compromesos ixen als carrers de València a deixar clar que som molts els que encara no ens hem agenollat i que no ens anem a agenollar.

Ahir vaig tindre tot el dia la síndrome de l´emigrant. El cuc de la nostalgia anava desficiós pel meu ventre. De matí els meus amics de feina es reunien per celebrar la boda de Ximo i Isabel, els albalaters. De nit, els meus de Fortaleny rien i ballaven pels carrers de València celebrant, celebrem derrotes!, la Batalla d´Almansa. I jo passejant pels carrers de Belfast amb l´enyor com a únic company.
Però, com no, també a Belfast hi havia un raconet per acomplir el ritual. Este és un dels Murals, un de tants, dedicat als Països Catalans. I esta la meua particular manera de celebrar el 25 d´Abril enguany.

a
Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

  1. Francesc Vera25 d’abril del 2010, a les 11:44

    I, de moment —i sense que això servesca de consol—, nosaltres encara podem dir-ho en la nostra llengua, que ells ja semblen haver-la perdut, la seua.

    ResponElimina
  2. Tibu25 d’abril del 2010, a les 12:28

    Hola Francesc.
    Doncs sí, l´han perduda. Quan aconseguiren la independència, els dels sud, hi havia 250.000 de persones que tenien el gaèlic com a 1era llengua. Hui només en queden 60.000. Hi ha més gent que el coneix, el 30% de la població, però com a llengua vehicular només 60.000. Molt trist. I només és al nord on s´intenta recuperar i sense el recolzament d´un estat com el que tenen al sud. En fi...

    ResponElimina
  3. Francesc Vera25 d’abril del 2010, a les 23:54

    Ja veus, Tibu, com deia algú més val ser una nació oprimida que una província segregada.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)