Living Belfast (II): West Belfast

Definitivament, Belfast és una ciutat de contrastos. Els canvis d´ambients, de colors, de sensacions, de banderes, de maneres d´entendre el món són tan profunds en una distància tan xicoteta que impacta. La separació –física- que separa el barri de Shankill –mireu el post anterior- i el de Falls (o West Belfast), serà menor que la que hi ha entre la estació del Nord de València i l´Ajuntament. Però quan fas este trajecte sembla que vages a un altre continent.

West Belfast és un barri intens. No és massa gran, però ompli. Este va ser durant 30 anys el cor d´un conflicte encara ara massa recent. Zona nacionalista i republicana on la policía britànica no entrava sinó era amb tot un desplegament militar adosat. L´absència d´esta feia que la seguretat del barri davant la delinqüència comú la portava llavors la pròpia IRA. Estudis recents diuen que 1 de cada 9 habitants d´este barri han conegut la pressó. I la marca de la ferida la pots vore cada cantonada. Hui és el dia que la inmensa majoria d´este barri no han xafat el barri protestant veí, Shankill, en tota la seua vida.

En este barri el Sinn Fein arreplega al voltant d´un 80% dels vots en cada votada. Un 80%!. Tal homogeneitat el fa un barri popular i familiar. Les cases estan obertes i amb la clau al pany com al carrer Sant Roc del Fortaleny de la meua infància. Conseqüència de la repressió de l´estat, la militància ací és altísima i l´assossiacionism bull el que fa que estiga ple de vida, de concerts, d´ambient. Des d´ací, i gràcies a això,el gaèlic irlandés, la llengua d´Irlanda mig morta, està ressucitant.

Vos passe fotos d´alguns dels Murals que he visitat esta vesprada, entre Guiness i Guiness.