dimecres, 16 de febrer del 2011

són una colla de fills de puta!

Ja no puc més. En este tema ja no puc més. Vaig a deixar-me d´eufemismes, qui vulga que em denuncie. Ja parlarem de fideus. Tinc ganes de dir les coses pel seu nom. Qui li sàpiga mal que es prenga un got d´aigua, ho sent. I m´agradaria parlar d´altres coses, vos ho jure.

Vos adjunte la notícia que acabe de llegir al diari:

El govern de Francisco Camps sembla entestat a posar fi a les emissió de TV3 al País Valencià abans de les eleccions de maig. Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària dels repetidors del senyal ha rebut dos requeriments de la Direcció General de Promoció Institucional que l'insta a paralitzar les emissions des de tots els repetidors davall l'amenaça d'una multa de 30.000 euros, que es reproduirà cada 15 dies, en cas que persistisca el manteniment del senyal. És a dir, que ACPV hauria de pagar una multa de 120.000 euros per cada mes (quatre setmanes) que mantinguera les emissions a partir d'ara.

L'executiu de Camps es recolza jurídicament en la modificació de la llei del sector audiovisual del passat desembre. ACPV sospita que el canvi normatiu va tindre com a “objectiu únic” incrementar les sancions a l'entitat.

La nova maniobra de la Generalitat se suma a la que va transcendir la setmana passada, en què l'Administració va amenaçar ACPV amb l'embargament si no pagava abans del 20 de març els 600.000 euros que encara deu en concepte de multes anteriors per les emissions.

ACPV considera la situació d'una “gravetat” notable. De fet, té previst reunir d'urgència la seua junta directiva demà dijous per prendre una decisió al respecte.

27 comentaris:

  1. Fa ràbia, molta ràbia. I em fa vindre molta tristesa. De vegades m'avergonyisc de ser valencià, si més no quan entenc que això és la plasmació del sentiment majoritari de la societat valenciana; fer desaparèixer tot allò que siga sinònim de cultura i de llibertat. Són tan rabiosament espanyolistes i reaccionaris que fan ganes de vomitar. Per mi, poden continuar carregant-se el País Valencià, no ens mereixem altra cosa: d'on no n'hi ha no se'n pot treure!
    I que conste que el primer responsable de tota aquesta lamentable situació política, lingüística, econòmica i social és el poble valencià que, com sempre, tant se li'n fot tot.
    Jo crec que en el fons els deu fotre molt veure que és possible un altre model de televisió, capaç d'informar i no de manipular (com fa Canal 9), que siga sostenible(han creat un nou canal d'esports sense incrementar gens ni mica el pressupost)i amb telespectadors de menys de 65 anys. O que és possible un altre model de país, sense renunciar a tot allò que forma part del nostre patrimoni i que ens fa diferents: sense dimitir culturalment!
    Des de Palma, Bernat.

    ResponElimina
  2. A partir d'ara tot serà meravellós:

    plorarem dalt de balcó de l'Ajuntament amb la fallera major el dia de San Josep, viurem els partits èpics del nostre gloriós València, correrem amb un Ferrari al gran circ de la F1 i per acabar un llaurador ens portarà de la mà pel seu solejat camp mentre ens conta a quant està el kilo de bajoqueta...serem feliços i no ens farà falta tornar a pensar mai més.
    ***
    "La guerra és la pau.
    la llibertat és l'esclavitud
    la ignorància és la força"
    1984 (George Orwell)
    Rafa

    ResponElimina
  3. Que gran frase, amic Rafa: "la ignorància és la força". Hi ha que vore com de present està el "1984" de George Orwell a la nostra vida. Més encara al País Valencià. Estic convençut que algun dirigent d´ací el té com a llibre de "mesita". No molts, eh? perquè els que manen ací no pareixen massa llegidors. Diria més. Són una colla de paletos. Però algú, (Rafael Blasco?) té el "1984" molt present.
    I Bernat, discrepe amb tu. El poble no és el culpable últim. Podria fer més, està clar. Però els culpables de tindre al poble manipulat son els que tenen la capacitat i el poder de manipular-lo. Són una colla de Goebbels barats. Coents i cutress, però una colla de Goebbels.
    Ai senyor...

    ResponElimina
  4. és una barbaritat!!!
    la democràcia no és sols votar. També és informació lliure, no manipulació, no aplastar al que té menys vots. Açò no és una democràcia plena.
    Volem Tv3!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  5. M'agrada la discrepància. Però, vols dir que el poble valencià no sap que té uns governants corruptes? Que tallar les emissions d'una televisió per qüestions purament ideològiques és tan detestable, absurd i irracional a València com a Veneçuela?
    No, ja estic fart de sentir que el poble és una pobra víctima o que no té la capacitat de discernir allò que està bé d'allò que va més enllà del que es pot permetre una societat sana.
    Per molt que es manipule, és molt difícil no adonar-se que han desaparegut canals al TDT.
    I que està fent el PSPV? També està manipulat?
    Mira, els valencians som així. Som els més simpàtics i els més festers, sempre caiguem bé a tot el món, mai som responsables dels nostres problemes o fem com si sentírem ploure... Forma part del nostre caràcter!
    Fins a quin punt permetem que els nostres polítics ens manipulen? Perquè hi ha societats que són més crítiques, que es mouen més, que tenen unes cotes de manipulació molt més baixes que la valenciana.
    En fi, Pau, jo dic que es pot fer molt més, que les democràcies no funcionen soles. Cal la implicació de la gent, la mobilització de tots, començant per TOTS els partits d'esquerres! Si no ho fem, després de la TV3 ve la desaparició d'ACPV!
    Si no ens hi posem, el País Valencià es convertirà en una estricta desgràcia!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  6. Interesant debat.
    És cert el que diu l´amic Bernat, el poble valencià està fet un panoli. Estan en Bàbia. Tenen el sentit crític dormint la mona. Però és que el sentit crític també es fa amb uns mitjans audiovisuals crítics. No amb una merda. Si l´únic lloc on es parla del País Valencià, que veuen totes les masses valencianes -dels 14 als 90 anys- és canal 9, qué podem fer ahí?
    els governants, si controlen els mitjans, poden aconseguir convencer a una població de que fan allò correcte. Exemples clars: USA(amb les guerres que fan), els països excomunistes (amb tot)... De tant en tant hi ha revolucions contra el control del poder (Egipte). Però per això són revolucions, perquè es fan de tant en tant.
    És possible una "revolució" al País Valencià?

    ResponElimina
  7. ei Tauró, no et sumes a la campanya "sense senyal"?

    ResponElimina
  8. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Aquest matí una amiga meua que no sabia res d'això, estava contant-me de un programa que fan els diumenges pel matí i és un concurs per a xiquets per aprendre angles. El xic, jove i amb un anglés perfecte, feia proves de spelling, de noms de cançons en anglés,... i em diu,"aixo és el que diferència als catalans de la resta, saben el que tenen que ensenyar i mostrar". Ha flipat quan li he dit que la tancavan i ha dit el mateix: quina panda de paletos... en fi...

    ResponElimina
  10. D´acord absolutament amb tú, assenyat tauró.
    Una reflexió per a "ells" (ja sabem tú i jo, Pau, què "no hi més sord que qui no vol escoltar ni més cec que qui no vol veure", i és què dalt del "macho" els deu anar força bé):
    Què fem? Ens mirem el melic o què? TV3 es tanca per que al "Molt Honorable" NO LI AGRADA i vol que vejam solament Canal 9 que és el que a ell li deu fer goig, i a Sueca s´ENDERROCARÁ gran part de la futura Biblioteca, i es posara UN TRANSFORMADOR perque a l´"l.lustríssim" Alcalde, NO LI AGRADA i LA VOL PER A TOTS COM A ELL LI FA GOIG. ¿On hi és la diferència? Ens referim al talant democràtic,clar.

    ResponElimina
  11. Doncs si Jaume, tens raó! al final, totes son cares de la mateixa moneda...

    ResponElimina
  12. Una reflexión que lanzo al viento... Supongamos que aquí en la Comunidad Valenciana se recibe TeleMadrid (que no sé si ni se recibe ni si no...) Supongamos también que la Generalitat decide cortar sus emisiones (por los motivos que sean...) Y supongamos también (y ya es mucho suponer...) que la programación de TeleMadrid fuera exactamente la misma que la de TV3 pero en castellano; exactamente con los mismos contenidos. ¿Creéis que estaríais todos igual de indignados? ¿Creéis que la gente se habría manifestado con la misma intensidad? ¿Creéis que Pau lo habría publicado en su blog con el mismo grado de rebeldía? Y no os engañéis; yo también estoy en contra del corte de las emisiones de TV3. Pero, en mi humilde opinión, existe una pequeña sutileza que diferencia este caso con el del hipotético corte de TeleMadrid que os he planteado: os sentís integrados en los denominados (e inexistentes) Països Catalans; creéis que nuestra comunidad es una extensión de Cataluña, y por eso, en mi opinión, os molesta tanto. Por todo ello, estoy seguro que en el caso hipotético de TeleMadrid la gente no hubiera movido ni un dedo a pesar de que se estarían violando los mismos derechos y se estarían limitando las mismas libertades. Basta ya de tanta hipocresía y no escondáis vuestro catalanisme detrás de la cortina de este asunto audiovisual. Soy consciente de que me va a llover un chaparrón de críticas pero esto es lo que pienso. Finalmente, Tibu, si censuras esta reflexión te estarás convirtiendo en una versión, aún más cutre si cabe, del presidente Camps.

    ResponElimina
  13. A l´anònim anterior:
    Home, si el que dius ho és de bona fé, ja m´agradaria saber com actuaries tú si a l´Amèrica castellanitzada es prohibira l´emissió d´un canal només perquè emitira en el castellà normatiu de la RAE i no amb l´expressió i fonètica local.
    A qui s´ho prenguera a mal sempre el podriem titllar d´inventar-se i voler imposar els PAÏSOS CASTELLANS, no creus?
    Crec que no hi ha més sord que qui no vol oïr ni més cec que qu no vol veure !!

    ResponElimina
  14. A moco:

    No es lo mismo, y lo sabes bien. Eso es demagogia pura. Aquí en la Comunidad Valenciana hay numerosas personas que simpatizan con los llamados Països Catalans y con la idea del catalanisme. Sin duda, ése es el verdadero leit motiv de todo este asunto. Y lo mismo te digo: no hay más sordo que quien no quiere oir ni más ciego que quien no quiere ver.

    ResponElimina
  15. Doncs jo pense que la situació que has plantejat, anònim, no es pot comparar amb el que ha passat amb la TV3.
    Suposem que ocorreguera el que tu dius, que Tele Madrid fora una cadena de qualitat (tinc entés que no és així en estos moments, però be) amb programes interessants que la gent d´ací veiera. Pot ser la gent protestara i es mobilitzara, no ho sé, però crec que no seria el mateix cas. Resulta que si llevaren este hipotètic Tele Madrid perdriem una cadena de qualitat, si, però seria una cadena en castellà, com ho són la majoria de les que tenim.
    Desgraciadament, els que som valencianoparlants sols teniem la opció de Canal 9 i la de TV3. Pel que fa a l´opció de canal 9 crec que és una qüestió tan evident que no cal explicar ací per què a molts no ens satisfà com a mitjà audiovisual (i no es tracta ja sols d´un tema de llengua). Per tant, sols ens quedava l´opció de la TV3 encara que en ella s´utiltze el dialecte oriental. En llevar-nos aquesta opció alguns sentim que ens hem quedat sense l´únic mitjà amb una mínima qualitat que utilitzava la nostra llengua. A més no hem d´oblidar que molts l´hem estat veient des de menuts amb tota normalitat.
    Si vols qualificar-ho de catalanisme, fes-ho, jo no done cap importància a eixa mena de polèmiques ni crec que ningú dels que ha escrit ací s´enfade per això, però podria ser que si et trobares en el nostre cas pensares el mateix.

    Cris.

    ResponElimina
  16. Estimat anònim, abans que res agrair-te la teua intervenció. Molt al contrari del que podries presuposar, la discrepància és ben rebuda en este bloc. És més, intervencions com la teua –lluny del pensar de molts que participen en este bloc- fa que ens esforcem a raonar les nostres posicions. I això ens enriqueix a tots. A mi, a tu i als demés. Així que gràcies de nou. I ara et respondré.

    Primer. El que es denuncia ací és la censura i la manca de llibertat d´expressió pel tallament de la TV3. Crec que el tema és inqüestionable. Fins i tot tu has dit que estàs d´acord. Ara, com tu bé dius, si açò haguera passat amb una altra televisió o en un altre país, jo,-nosaltres- no estaria tan indignat. És de veres. TV3 és l´única tele generalista que fa íntegrament la seua programació en la meua llengua. I damunt és molt bona. I, per això, jo la considere meua. I m´indigna més que la tallen, perquè m´afecta més que si en tallen una en japonés o en serbocroata. Ara, per si et queda algun dubte, denuncie el tancament de qualsevol mitjà de comunicació. Encara que fora la COPE. Que no és el cas.

    I segon. No ho faig açò per amagar el meu catalanisme. Jo no l´amague. Per què ho hauria de fer? Jo sóc catalanista. O valencianista. O nacionalista valencià. O nacionalista català o com vulgues dir-ho. Per mi, és tot el mateix. I independentista. I ho seré mentrimentres m´obliguen a ser-ho, però això ja és un altre mantecao…

    ResponElimina
  17. Homa, o Dona, tant se me´n dona, anònim castellà:
    Doncs sí, hi ha qui creu en els Països Catalans (linguïsticament una evidència i políticament un projecte de futur), como jo mateix, i és un orgull que em consideren catalanista. Crec que cap demòcrata em podrà negar el dret a decidir en quin marc polític m´agradaria viure, per molt utòpic que ara semble un Estat dels Països Catalans. Perquè el que és la unitat lingüística només la qüestionen els despistats, els que confonen la filologia amb el fútbol, i els polítics de mala fé.
    Mira, com no crec que hi ha mala fé en la teua opinió em permet contar-te la següent anècdota.
    Era un dilluns, en una cafeteria, on solia reunir-se Fuster (no mossega,no faces cas de les llengües de verí)amb la colla d´amics per conversar.S´acosta el cambrer i els pregunta:
    - Por favor, ¿ me permiten ustedes una pregunta?
    - Vosté dirá
    - ¿Son ustedes catalanes?
    - Home, no ¿per què ho diu vosté?
    - Es que !! COMO SIEMPRE HABLAN EN VALENCIANO !!

    Eixa és la qüestió, anònim castellà. Gràcies per la teua aportació al debat.

    ResponElimina
  18. SÍ, JO TAMBÉ EM MANIFESTARIA SI TALLAREN LES EMISSIONS DE TELEMADRID! Si revises els meus escrits anteriors, veuràs que ho deixe ben clar. No obstant això, estic totalment d'acord amb Cris i amb Moco; ens hem d'esforçar moltíssim per entendre la simetria que vols establir entre el teu cas hipotètic i la realitat.
    Ací no s'està debatent només un problema de continguts ( la TV3 és, sense cap mena de dubte, una de les millors televisions d'Europa), sinó coses molt més greus. Sense el suport institucional; atacant i intentant fer desaparéixer les poques entitats culturals que, com ACPV, treballen per la nostra cultura; tallant les emissions de televisions amb què compartim l'àmbit lingüístic; negant-se a entrar en institucions que, com l'Institut Ramon Llull, tenen per objectiu la difusió de la nostra música, literatura, llengua, gastronomia, tradicions, etc; no aplicant i, pitjor encara, retallant la Llei de Política Lingüística... els valencianoparlants tenim un futur sociolingüístic molt obscur, més obscur que la pantalla de la televisió d'algunes cases on ja no es pot veure la "catalana".
    I tot, atenent els darrers esdeveniments judicials, des de la més absoluta lleugeresa política. A ningú se li escapa que Camps està disposat, si cal, a sacrificar el futur de la nostra cultura per tal de salvar la seua imatge pública i corrupta!
    Ai l'anticatalanisme. Em feu molta gràcia tots els qui traieu de seguida el fantasma, el perill català, el monstre que mou els fils, que subvenciona el nacionalisme, el separatisme, l'independentisme... Quin caramelet, quanta rendibilitat que vos dóna! Jo ja ho entenc, que és molt difícil renunciar-hi. I Camps, com he dit adés, ho té ben clar. Sap que remou el fetge de molta gent, que ateny als instints més baixos i més simples. Contra això no val ni l'empirisme ni la raó; és el vel perfecte, el "tupido velo" que dieu els castellans.
    Però no, amic anònim, nosaltres tenim la maduresa política suficient per prendre decisions pel nostre compte, la suficient agudesa intel·lectual com per pensar el País valencià que volem, sense renunciar a tot allò que compartim i que ens uneix amb Catalunya i amb les Illes Balears.
    És curiós, mai parlem de pancastellanisme (és aquest el vostre "leit motiv"?). Els qui parlen de la Espanya constitucional, solidària, que construeix ponts, de convivència, pluricultural, mai denuncien la situació de debilitat del valencià. Mai parlen de les faltes de respecte que hem de suportar de gent que fa molts anys que viu a la "Comoditat" Valenciana i odia la nostra llengua, que voldria que desapareguera. Mai es queixen quan ix, per exemple, la notícia que el 70% de l'alumnat escolaritzat en la línia en valencià no poden continuar-la en la secundària perquè se'ns nega el nostre dret. Mai parlen en positiu o es plantegen escolaritzar els seus fills en valencià (al contrari, "¡En español!¿Para que sirve el valenciano? Fuera de Valencia no te entiende nadie.")
    Per què dieu Espanya quan volen dir Castella?

    ResponElimina
  19. Per cert, jo també m'adrece a tu des del màxim respecte. Benvingut al blog!

    ResponElimina
  20. Muchas gracias por vuestras aportaciones y comentarios. Se nota que éste es un blog vivo, dinámico y respetuoso con todo tipo de opiniones (así debe ser). Por ahondar un poco más el dedo en la llaga (pero siempre desde el respeto) os animo a que leáis esta noticia del ABC:

    http://www.abc.es/20110223/local-cataluna/abci-piden-haga-cumplir-sentencias-201102231841.html

    A mi parecer, resume muy bien el conflicto lingüístico que se vive en Cataluña, donde también, y usando las propias palabras de Pau, hay censura y falta de libertad para todos aquellos castellanoparlantes. Me pregunto si estáis de acuerdo con toda esa batería de medidas que, por su radicalidad, rozan el absurdo. Y para acabar os pondré un ejemplo real: ¿sabéis que en las oposiciones del Hospital La Fe de Valencia puntúa más el Grau Mitjà que 6 años de experiencia demostrada en la unidad de urgencias de un hospital? ¿Es este modelo lingüístico-político el que queréis? ¿No creéis que todo este asunto puede derivar en conflictos de más envergadura?

    ResponElimina
  21. Escolta, no has llegit el meu article?
    Quines mentides et creus? Jo he treballat uns quants anys a Catalunya i això que conta l'ABC és mentida! Qui té el conflicte lingüístic? Jo, més aviat parlaria de comèdia o de pantomima de quatre gats. Des de quant una societat imposa la seua pròpia llengua? La llengua històrica, la que fan servir com a llengua vehicular de l'ensenyament...
    Jo no tinc cap conflicte lingüístic! Si estic a Catalunya parle en català i si estic a Madrid, en castellà. Si me'n vaig a treballar, a estudiar, si haguera d'escolaritzar els meus fills a Burgos, ho faria en Castellà!És més, si em negara tampoc tindria una altra opció. Si algun dia he d'instal·lar-me a Galícia o al País Basc, faré tots els esforços que estiguen al meu abast per aprendre i traurem tots els títols de les respectives llegües. I encara afegiria que també s'haurien de fer exàmens de castellà elemental, mitjà i superior. O no saps que hi ha molt de paleto solt per ahí?
    De veritat, no puc compartir que defenses persones que es neguen a aprendre altres llengües diferents a la seua, o que no respeten les normes amb què ha volgut dotar la seua convivència.
    No sé si saps que l'estat espanyol té quatre llengües i que, des de la llei Moyano, n'hi ha hagut tres que han estat bandejades, prohibides, perseguides, oprimides, menyspreades per totes les successives lleis estatals promogudes pels polítics i nombrosos i poderosos sectors de la societat espanyola. Quant per fi s'ha fet justícia històrica, quan Catalunya s'ha pogut dotar d'una llei i d'un sistema de promoció del català, que té la funció de garantir la seua pervivència, vens tu i ens parles de censura, de radicalisme i d'absurditats? Per favor, el que és absurd és el cas que ens contes de La Fe. jo no sé quina és l'experiècia que haurà adquirit aquesta persona al llarg dels sis anys de treball en la unitat aquesta d'urgències, però s'ha de posar molt poc d'interés o ser molt... puc assegurar-te que és un examen molt fàcil!
    En fí, és molt tard i estic molt cansat, però veig que vas en la línia que he exposat abans e l'article; no ets gens imparcial.

    ResponElimina
  22. Pd; perdoneu, però no he repassat el text i tinc algun error tipogràfic i se m'ha quedat alguna idea per lligar. Això passa quan escrius ràpid i estàs cansat (i amb molta són). De tota manera, s'entén tot el que dic. Salut!

    ResponElimina
  23. Estimado Bernat,

    Vamos a ver... Vamos a ir por partes. Para empezar te diría que, cuando afirmas que hay mucho paleto suelto por ahí, deberías pensar antes que no todo el mundo ha tenido las mismas oportunidades para poder tener un acceso digno a los estudios, por lo que regodearse del analfabetismo ajeno es, cuanto menos, pretencioso.

    En segundo lugar, yo no estaba hablando de si el examen de Grau Mitjà es fácil o difícil. A mí también me parece que es un examen muy fácil. De hecho, yo lo superé casi sin estudiar. Lo que pretendía denunciar con mi post anterior es que, en mi opinión, es intolerable que en unas oposiciones a un puesto de médico en La Fe se valore más el Grau Mitjà que 6 años de experiencia. En este sentido, dices textualmente: "Per favor, el que és absurd és el cas que ens contes de La Fe. jo no sé quina és l'experiècia que haurà adquirit aquesta persona al llarg dels sis anys de treball en la unitat aquesta d'urgències". ¿Cómo que no sabes qué experiencia habrá adquirido esta persona? Te lo estoy diciendo: 6 años de experiencia de primer nivel en el hospital La Paz de Madrid, para más referencias. Lo que sí es enormemente absurdo, perdona que te diga, es que prime un examen de valenciano/catalán a la experiencia de 6 años demostrada. ¿O es que tú prefieres que te opere alguien con el Grau Mitjà y sin experiencia médica? Por Dios, no digamos tonterías y no defendamos lo indefendible.

    Y para acabar, te diré que me parece perfecto que Cataluña intente promover y mantener la lengua catalana en la sociedad. Pero te voy a dejar dos perlas para que te des cuenta de que sí existe conflicto lingüístico en Cataluña, ya que dices textualmente que se trata "de una pantomima de quatre gats". La primera perla es una carta publicada en "El Periódico" enviada por Laia Boada que demuestra el matonismo tabernario de algunos catalanes. ¡Y ojo! Esta carta está escrita por un catalán de Cataluña. Para que luego vengas y me digas que no existe conflicto. Lamentable... Bueno, ahí va parte de la carta:

    "El domingo, 25 de noviembre, estaba desayunando en un cafetería de Barcelona cuando una voz grave y rotunda nos deseó buenos días. Era el señor Carod-Rovira. Una vez hecho el saludo, se dirigió a la camarera, de un evidente aspecto suramericano, y le preguntó, en catalán, si tenía que pedir en la barra o se sentaba y le tomaban nota. La camarera no contestó, en un gesto claro de no entender el catalán. Entonces, Carod-Rovira le soltó: 'Parlais vous français?', pregunta que la camarera ni entendió, ni contestó. Me dio vergüenza ajena, como barcelonés, como catalán y, sobre todo, como persona."

    Y la otra perla es la de un nacionalista catalán de Girona que roza el racismo:

    "No tener el apellido correctamente escrito en nuestra lengua, es decir, castellanizado, es la marca del esclavo. A muchos pseudocatalanes también les va bien el nombre en castellano. Es seguro, por lo tanto, que todavía podremos disfrutar, durante generaciones, de la impronta española o francesa -una verdadera «marca del esclavo»- en la mayor parte de los apellidos de los Países Catalanes."

    Un afectuoso saludo.

    PD: Bernat, no te preocupes por los posibles errores tipográficos que esto no es un examen.

    ResponElimina
  24. El bilingüisme just i equitatiu no existeix. No cal que es calfeu el cap. Ja ho deia eixe home sabut del carrer Sant Josep de Sueca. No li pegueu més voltes. Volent o no, una llengua sempre es menjarà a una altra. Llei de vida.

    Jo no sé el que passa a Catalunya. Mai hi he viscut i, per atnt, no vull opinar del que no sé. Però al País Valencià si que visc 31 anys ininterropudament. Ací també una llengua es menja a una altra, però en la direcció contrària a la que diu l´anònim. Fixeu-s´hi, el resultat és apabullant, incontestable:
    El cinema íntegre en espanyol, 33 tv en espanyol per 1 i mitja en català, etiquetatge íntegre en castellà, les cançons dels balls en castellà, 95% de ràdios, 100% de periòdics, 80% de l´oferta universitària, 70% de la de secundària, 90% de les intervencions del President, 95% dels papers que ixen de l´Ajuntament de València, la fallera major de València. Una barbaritat a favor de l´espanyol.
    Al favor del valencià, 4 xorrades en comparació: la retolació dels carrers, l´Alqueria Blanca, el Grau Mitjà, el nom de les institucions de la Generalitat, les falles.

    Hi ha bilingüisme injust, està clar. Però, on cal signar per fer un canvi pèl a pèl de situació lingüística?

    ResponElimina
  25. Estimat anònim,
    En primer lloc, he de dir-te que si em conegueres no tindries cap motiu per pensar que sóc pretensiós. Jo vinc d'una família molt humil que no ha tingut l'oportunitat d'estudiar, que han hagut de treballar molt per tirar endavant, de sol a sol. M'han inculcat uns valors basats en el respecte, en la igualtat... i, a més a més, jo m'he tret els estudis treballant; els matins i les vesprades , a jornada laboral completa i, en acabar, havia d'anar al nocturn. És a dir, que a mi no m’ha regalat ningú res i les dificultats econòmiques les he superades amb el meu treballar. En fi, no vull avorrir-te amb historietes ni ara et contaré la meua vida, però et demanaria que evitares la demagògia.
    En segon lloc, saps massa bé que n m’estic referint, quan dic paletos, a gent que no ha tingut l'oportunitat d'estudiar. Normalment, i dic normalment perquè pot haver-hi alguna excepció, es demana el grau mitjà a les persones que volen accedir a un lloc de treball públic; un ajuntament, un hospital, un institut... Per tant han de disposar prèviament d'uns estudis, cosa que anul•la per complet allò de "regodearse del analfabetismo ajeno". I si els dic paletos és perquè crec que això demostren alguns quan es neguen a aprendre altres llengües diferents a la seua, o quan no respecten les normes amb què ha volgut dotar una societat la seua convivència. Segurament, no és que no sàpiguen català, és molt probable que tampoc tinguen un bon nivell de castellà. Tenir una carrera universitària no és suficient motiu per a pressuposar un coneixement acceptable de cap llengua. I no dic que siga el cas del teu amic.
    En tercer lloc, voldria centrar-me en el tema del grau mitjà i les oposicions. És evident que tot és millorable. És possible que el pes que representa el mitjà en els barems siga excessiu, no tinc cap problema a admetreu. Però, a mi no m'has d'explicar com funciona el món de les oposicions i la meritocràcia. Jo tinc una llicenciatura i m’he presentat a les maleïdes oposicions (confese que me les podria preparar millor). Sé molt bé que una persona amb un grau determinat d'estudis no no ha de tenir cap problema, en principi, per aprovar un examen de la junta qualificadora. I també sé molt bé que una persona amb sis anys d’experiència i amb el nivell mitjà o el superior, o qualsevol nivell de més d’una llengua , té més mèrits que una altra persona que només en domina una. En un concurs d’oposicions tots els mèrits són importants. Fins i tot, per una dècima podries quedar-te sense plaça!
    En quart lloc, o manipules les meues paraules o tens un coneixement molt baix del nivell pragmàtic de la llengua valenciana. Quan jo comence la frase que tu cites," jo no sé quina és l'experiència que haurà adquirit aquesta persona al llarg dels sis anys de treball en la unitat aquesta d'urgències", no estic ignorant que són sis anys; hauràs comprovat que tinc un nivell de comprensió lectora bastant potable. Simplement, estic fent una falsa afirmació per intensificar allò que dic després i que tu sí que ignores; "però s'ha de posar molt poc d'interés o ser molt...". És a dir, que no és incompatible tenir sis anys d'experiència i tenir el mitjà, només ha de posar ganes!

    ResponElimina
  26. En cinquè lloc, com he dit adés, és possible que el pes del requisit lingüístic siga una mica descompensat, però dubtes del fet que les habilitats lingüístiques del futur doctor de La Fe són molt importants? O no és important en la relació metge - pacient establir un vincle de confiança? Et puc assegurar que la llengua és una eina perfecta per dur-ho a terme. Clar, tu pensaràs que tot el món entén el castellà i que això ja resol el problema. Jo en canvi et responc que, tot i que els valencianoparlants som tots bilingües, també tenim dret a ser atesos en la nostra llengua per un professional que, a més, el paguem de la nostra butxaca. Això sí que és un conflicte lingüístic!
    En setè lloc, em sembla perfecte que per a tu siga "enormemente absurdo [...] que prime un examen de valenciano/catalán a la experiencia de 6 años demostrada". Però, fixa't, els alemanys raonen amb la mateixa absurditat que la meua (o els anglesos, els francesos...). Perquè ja pots anar-te'n allà a treballar de metge amb 200 anys d'experiència que si no tens el nivell d'alemany que et demana l'estat no et deixaran exercir. I no ens posem en pla "yo soy español, español, español" perquè no estem parlant de nacionalitats o de comunitats geogràfiques, sinó de comunitats lingüístiques!
    En vuitè lloc, tampoc no ens posem tan dramàtics . Existeixen professionals que tenen els mateixos anys d’experiència mèdica o més i amb el mitjà inclòs que em poden operar . De moment encara confiem en la sanitat pública!
    Finalment, faré referència als dos casos que esmentes al final del teu comentari. Vaja per endavant que jo no tinc perquè respondre pels actes dels altres.
    En el cas de Carod –Rovira, personatge estigmatitzat per l’espanyolisme més reaccionari, només et diré que no és una situació que es produeix de la nit al dia. A tots ens ha passat en algun moment, que hem entrat en un bar i no ens han entès en valencià. I arribes al punt d’estar tan cansat, que no te’n queda altra que rebel•lar-te. Però, el cas de Girona em sembla lamentable. És evident que supura classisme i xenofòbia. I un coneixement molt pobre de la història de Catalunya. Li diria, per exemple, que molts dels García, Martínez ... que tan detesta van estar defensant Catalunya i la cultura catalana durant la gerra civil. Mentre que altres honorables cognoms catalans de soca-rel van ser els primers a trair-la. Curt i ras, lamentable!
    I res més. Només manifestar que Pau té raó. Es queixeu de la persecució del castellà i tot això i allò, però tu intercanviaries la situació de la teua llengua per la de la nostra?
    Una forta abraçada!
    (He hagut de dividir el meu comentari en dos parts)

    ResponElimina
  27. Estimados todos,

    Como dice Pau, el bilingüismo nunca estará equilibrado. Coincido con vosotros en que hay que luchar por la supervivencia del valenciano/catalán, pero siempre desde la coherencia, la tolerancia y el respeto. Y Bernat, discrepo contigo cuando dices, intentando justificar a Carod-Rovira, que "arribes al punt d’estar tan cansat, que no te’n queda altra que rebel.lar-te". No estoy de acuerdo en absoluto; rotundamente ¡no!. El caso que plantea la carta plasma perfectamente cuál es el verdadero carácter de este individuo. No hace falta decir nada más; el solito se descalifica. Pero lo peor es que, es tan poco inteligente, que ignora (o si no lo ignora, le importa tres pimientos) que su comportamiento crea un clima de anti-catalanismo que se extiende, incluso, entre los propios catalanes.

    Saludos!

    ResponElimina