editorial al nº 1

El Faristol
EDITORIAL nº1
La mampresa de projectes col.lectius en una societat com l´actual i en un poble com el nostre no és cosa gens fàcil. Exemples en coneguem un grapat. I si els començaments són complicats, més pesats encara son de mantindre. El temps es converteix en un martell que rebenta les il.lusions primerenques. Però estos projectes són, ninugú no ho discutirà, necessaris. Les persones som èssers socials i en societat som com vivim a gust. Esta és una de les intencions, i de les metes, amb les que naix El Faristol. Crear a Fortaleny un àmbit de participació, d´opinió, de crítica i de polèmica ben entesa. Amb total independència però sense asèpsia ideològica. Volem que siga un lloc de reunió a on persones, associacions, col.lectius i -per què no?- partits polítics, tinguen un mitjà públic en el qual expressar-se. Tot amb la normalització que comporta fer del valencià la llengua vehicular del magazine. Per tant aquell qui vulga dir la seua ja sap que ací tindrà el seu racó i que serà ben rebut. L´altra de les voluntats dels qui fem la revista és, qui ningú ho dubte, la de passar-s´ho bé. No és pot concebre una iniciativa com esta, sense ànim de lucre, si no és la de gaudir. Si no fora així, no es podria concebir que un col.lectiu com la banda del poble anara camí de complir vint anys. Que es diuen prompte. I que seguiex donant senyals de vida amb exemples com este. Les apostes més optimistes pel que durarà la revista són de 4 números. No són molt bones les expectatives. En realitat, son realistes. Espere que el temps ens lleve la raó. Així que des de la Societat Musical Santa Cecilia fem una crida per a que qui tinga alguna cosa a dir, que la diga. I que la diga en estos papers. Que ajude a fer gran el projecte. I a fer-lo durar. Al final de tot, escriure és una cosa agraïda.