Editorial al nº2

Una crítica necessària
Amb el primer número de El Faristol apareixia una notícia la qual parlava de cares misterioses a l´auditori que podien estar relacionades amb un cas de fets paranormals. El text feia, obviament, sàtira del cas de que ja feia temps que a este edifici públic patim de goteres i humitats sense que ningú -l´Ajuntament- fera res per arreglar-ho.Poques setmanes després d´aparéixer la notícia, treballadors a càrrec del govern municipal han anat a pintar estes parets, que feia al voltant de 5 anys que estaven en un estat lamentable. Ara podem dir que l´edifici està més digne per al seu ús.S´han arreglat estes humitats arrel de les crítiques de El Faristol? O ja estava previst de pintar-les en estiu? Des de la redacció de la revista hem preferit no investigar el motiu de que es pintaren justament ara, preferim apuntar-nos este gol. Ens és agradable pensar que la influència d´esta crítica ha pressionat als regidors en el poder a fer esta acció. Que la revista que teniu a les mans ha actuat com a quart poder local, almenys per esta vegada. Tal volta ens equivoquem i l´ajuntament estava esperant a que entrara un pintor en les feines d´estiu de l´INEM per a pinta rles parets. Ho deixarem en l´aire…El cas és que, en un exemple com el descrit, volem deixar palès que la crítica és bona. És necessària per al nostre autocontrol com a societat. Per supost, sempre que esta siga sana. Este és uns de les finalitats que volem promoure des d´ací: fer crítica, però amb el reconexement, per què no?, de que les persones que amb més facilitat poden ser crítcades – presidents de falla, de banda, d´assossiacions de jubilats i de dones, regidors, festers - són els que fan de Fortaleny, amb el seu esforç, un poble més dinàmic.