Amics i amigues, bussejant per la xarxa he llegit un article sobre arquitectura que reflexa molt bé els pensaments que sempre he tingut al respecte, i del que tantes voltes he enraonat amb els meus companyers de gremi. Va en concordància amb l´últim assaig publicat per Rem Koolhaas anomenat Espacio Basura (desconec si existeix la versió en català), i que recomane igualment. Ací vos el deixe, l´ha escrit Jordi Lloret i és molt interesant.
Sueca: bressol d’un nou estil arquitectònic
Els ciutadans de Sueca estem d’enhorabona: un nou estil arquitectònic ha nascut a Sueca. Encara no l’han batejat però de segur que s’anomenarà neo-pintoresquisme, neo-eclecticisme, fallerisme, fallisme, barr(a)quisme, o algun altre de semblant. Jo aniria més lluny i em referiria a ell com el nostre estil “autòcton”, fent un símil amb l’argot polític que s’utilitza quan es parla de la pilota valenciana.Només cal passejar-se pel carrer i analitzar les recents construccions per a gaudir dels excel.lents baluards del jove estil. Tot s’hi val, des de minarets arribats de terres andalusses fins a columnes ondulants imitació del pitjor modernisme català. I, ara que parlem del Modernisme hem d’assenyalar que moltes de les construccions realitzades a Sueca entre 1908 i 1936, aproximadament, i realitzades reflexant l’esperit de la seua època, és a dir el dels anys abans de la guerra civil espanyola, seran incloses segurament dintre de la xarxa d’itineraris d’Arquitectura Modernista a l’àmbit català i valencià (segons publicava recentment el “Levante”).Esta notícia ens ha de fer sentir orgullosos dels nostres arrels culturals, però a més a més ens ha de fer obrir els ulls i reconéixer que la millor manera de preservar el Patrimoni Cultural no és mitjançant imitacions ràncies i falses d’un estil que va nàixer dintre d’una realitat cultural, social i econòmica molt específica ara fa quasi cent anys, i per tant molt diferent a l’actual. La millor manera de reconéixer estes construccions és donant-les a conéixer entre tots els ciutadans (com s’ha fet últimament amb l’edició d’un llibre sobre L’Arquitectura Moderna a Sueca), tant la realitat construïda com la realitat cultural del seu moment, i així evitar d’una vegada per sempre que la gent seguisca confosa i sàpia diferenciar entre estes falles (que no es cremen) i el vertader Patrimoni Arquitectònic de tots els ciutadans. I, com no, la millor manera de reconéixer qualsevol construcció d’una determinada època és realitzar-ne una altra amb la tècnica del moment i que reflexe l’esperit que es dessitja per a l’home actual, un esperit que tinga en conter el passat però que mire al futur, i potser esta mateixa construcció que huí és criticada, dintre d’uns anys siga valorada justament pel mateix: per continuar fent ciutat amb una arquitectura contemporània, rigorosa i de qualitat, amb els materials del moment i responent escrupolosament al programa de necessitats del client. Si seguim per este camí, el camí del jove estil suecà, el que aconseguirem és justament el contrari: desprestigiar, devaluar i enterbolir el Patrimoni Arquitectònic de tots els ciutadans.
Jordi Lloret, arquitecte suecà
Els ciutadans de Sueca estem d’enhorabona: un nou estil arquitectònic ha nascut a Sueca. Encara no l’han batejat però de segur que s’anomenarà neo-pintoresquisme, neo-eclecticisme, fallerisme, fallisme, barr(a)quisme, o algun altre de semblant. Jo aniria més lluny i em referiria a ell com el nostre estil “autòcton”, fent un símil amb l’argot polític que s’utilitza quan es parla de la pilota valenciana.Només cal passejar-se pel carrer i analitzar les recents construccions per a gaudir dels excel.lents baluards del jove estil. Tot s’hi val, des de minarets arribats de terres andalusses fins a columnes ondulants imitació del pitjor modernisme català. I, ara que parlem del Modernisme hem d’assenyalar que moltes de les construccions realitzades a Sueca entre 1908 i 1936, aproximadament, i realitzades reflexant l’esperit de la seua època, és a dir el dels anys abans de la guerra civil espanyola, seran incloses segurament dintre de la xarxa d’itineraris d’Arquitectura Modernista a l’àmbit català i valencià (segons publicava recentment el “Levante”).Esta notícia ens ha de fer sentir orgullosos dels nostres arrels culturals, però a més a més ens ha de fer obrir els ulls i reconéixer que la millor manera de preservar el Patrimoni Cultural no és mitjançant imitacions ràncies i falses d’un estil que va nàixer dintre d’una realitat cultural, social i econòmica molt específica ara fa quasi cent anys, i per tant molt diferent a l’actual. La millor manera de reconéixer estes construccions és donant-les a conéixer entre tots els ciutadans (com s’ha fet últimament amb l’edició d’un llibre sobre L’Arquitectura Moderna a Sueca), tant la realitat construïda com la realitat cultural del seu moment, i així evitar d’una vegada per sempre que la gent seguisca confosa i sàpia diferenciar entre estes falles (que no es cremen) i el vertader Patrimoni Arquitectònic de tots els ciutadans. I, com no, la millor manera de reconéixer qualsevol construcció d’una determinada època és realitzar-ne una altra amb la tècnica del moment i que reflexe l’esperit que es dessitja per a l’home actual, un esperit que tinga en conter el passat però que mire al futur, i potser esta mateixa construcció que huí és criticada, dintre d’uns anys siga valorada justament pel mateix: per continuar fent ciutat amb una arquitectura contemporània, rigorosa i de qualitat, amb els materials del moment i responent escrupolosament al programa de necessitats del client. Si seguim per este camí, el camí del jove estil suecà, el que aconseguirem és justament el contrari: desprestigiar, devaluar i enterbolir el Patrimoni Arquitectònic de tots els ciutadans.
Jordi Lloret, arquitecte suecà
Tibu, a vore si t'animes i "abordes" el tema de l'arquitectura en Fortaleny. Hi ha molt que dir, desde el romànic tardà de l'esglèsia de Fortaleny, passant per l'estil neofeudal del pou de la Creu i acabant amb la corrent ultra-baratista del l'Auditori.
ResponEliminaÀnim.
Ricard.