Esta setmana s´han complit els 100 primers dies de Jorge Alarte al fornt del Partit Socialista del País Valencià. He seguit de prop la trajectòria d´este i no en puc estar més decebut. Eixim del foc i caiguem a les brasses. L´actual alcalde d´Alaquàs, Xurrilandia com l´anomena Cris que la coneix ben bé ja que és on treballa, va aplegar al poder del partit amb tan sols 18 vots d´avantage davant el duet Francesc Romeu i Ximo Puig. La candidatura d´estos reivindicava una certa consciència històrica de partit, amb tot el que açò comportava: més comarcalisme, valencianisme sense vergonyes com a fet diferencial davant la dreta i una política d´esquerres sense complexos.
Guanyà, però, l´Alarte. Era tota una incògnita i ho seguix sent. De moment, les úniques coses que ha dit és que reivindica la mateixa política de transvasaments que fa el PP i que estava indignat dels informes que feia Europa contra l´urbanisme valencià. També ha insinuat la possibilitat de canviar el nom del partit i dir-li PSCV. I tot ho ha dit en espanyol, ni una sola parauleta amb la llengua d´Ausiàs Marc. Un panorama gens prometedor. Jo no sé vosaltres, però el que jo vull no és sols un canvi de cares al Palau de la Generalitat, que també, sinó un canvi de polítiques. I amb este, m´ho veig vindre, es menejarà comforme vaja el vent. Als ulls sols li veig fam de poder. Gens ni miqueta de conviccions polítiques. Això sí, diuen que és un polític que sap guanyar eleccions.
El més trist de tot, és que este és l´hereu directe, dins el PSPV, d´homens de la talla de Josep Lluís Albinyana (primer President de la Generalitat), l´historiador Alfons Cucó, Vicent Soler o Vicent Ventura. Com em deia una mestra meua d´EGB: “anem cap a darrere, com els crancs”
Guanyà, però, l´Alarte. Era tota una incògnita i ho seguix sent. De moment, les úniques coses que ha dit és que reivindica la mateixa política de transvasaments que fa el PP i que estava indignat dels informes que feia Europa contra l´urbanisme valencià. També ha insinuat la possibilitat de canviar el nom del partit i dir-li PSCV. I tot ho ha dit en espanyol, ni una sola parauleta amb la llengua d´Ausiàs Marc. Un panorama gens prometedor. Jo no sé vosaltres, però el que jo vull no és sols un canvi de cares al Palau de la Generalitat, que també, sinó un canvi de polítiques. I amb este, m´ho veig vindre, es menejarà comforme vaja el vent. Als ulls sols li veig fam de poder. Gens ni miqueta de conviccions polítiques. Això sí, diuen que és un polític que sap guanyar eleccions.
El més trist de tot, és que este és l´hereu directe, dins el PSPV, d´homens de la talla de Josep Lluís Albinyana (primer President de la Generalitat), l´historiador Alfons Cucó, Vicent Soler o Vicent Ventura. Com em deia una mestra meua d´EGB: “anem cap a darrere, com els crancs”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada