a Ausiàs Marc

Ahir s´acompliren 550 anys de la mort d´Ausiàs Marc, el nostre gran poeta, el ben enamorat. Si fins i tot Canal9 l´ha recordat en un dia com el de hui passant un reportatge sobre la seua vida i obra en prime time, el BlocDelTauró no pot ser menys, no el pot oblidar. Més d´una vegada m´han emocionat els seus versos i això és d´agrair. Des d´ací el més dolç record per a ell.
I si vols deleïtar-te també tu, ací vos deixe alguns versos que no tenen desperdici. Si els lliges i no t´emocionen, encara que siga una miqueta, demana-li hora al psicoanalista ja que tens un problema en els sentiments:

Com l’ermità qui enyorament no el creix
d’aquells amics que tenia en lo món
e essent llong temps que en lo poblat no fon
per fortuit cas un d’ells se li apareix
qui los passats plaers li renovella,
sí que el passat present li fa tornar,
mas, com se’n part, l’és forçat congoixar:
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.

Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la gasta,
si fermetat durament no contrasta,
e creure poc, si l’envejós consella.