diumenge, 10 de gener del 2010

Complexos.

Si alguna volta estàs trist perquè et veus gros, o lleig, o poc inteligent, o baixet, o pelat, o pelut, o massa blanc, o massa negre, o amb poc de pits, o massa pobre, i enveges a l´altre perquè té el que tu voldries tindre, escolta esta meravellosa cançó dels "Manel", el boníssim grup de Barcelona, i voràs com no tens raó:

a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. emea10 de gener del 2010, a les 15:04

    Tibu, això s'ho has de ficar a les irlandessos, no a nosaltres, que amb nosaltres ja està tot el peix venut... ie, m'alegre que t'agrade Manel, no sé qui t'ho va presentar... auuuuuu

    ResponElimina
  2. Tibu10 de gener del 2010, a les 15:36

    Per això em sonava tant, ara me´n recorde! me´ls posaves en ca Isabel, pot ser? doncs igual aquell dia no li vaig fer molt de cas, però hui diumenge m´he passat tota la vesprada escoltant als Manel, i són molt bons, però que molt bons. Tenia ganes d´escoltar un grup en valencià amb estes característiques, que fora amb melodies xules, que no fora simplista, que fora poètic, que fora ballable i al mateix temps que no fera molta escama i, sobretot, que fora alegre. Xe, que mola. Vos el recomane a tots.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)