dilluns, 11 de gener del 2010

Vicent, Estefi i la política







Vicent Roca és militant del Bloc. És de Carcaixent i company meu a les classes d´italià de l´Escola Oficial D´Idiomes d´Alzira i d´ahí la meua amistat. És un militant polític de base, d´esquerres, inteligent, treballador, dels que es creuen que es pot millorar la societat valenciana des de baix. Ix a pegar cartells quan venen eleccions i participa en molts dels moviments socials del seu poble, de la comarca i del País. Considera el Xúquer un valor a protegir i a Diego Gómez – d´Escola Valenciana- un personatge dinàmic. Pere Mayor, excapo del Bloc, és per a ell un referent polític. Defensa sempre que pot la dignitat d´usar valencià. Està content del pacte que ha fet el seu partit amb Iniciativa –escisió d´Esquerra Unida del P.V.- per concòrrer junts a les properes eleccions al País Valencià. Està convençut que amb la suma dels vots del Bloc i els d´Iniciativa, esta coalició entrarà sobrada a les Corts Valencianes. Està escaldat d´EUPV amb el pacte de “Compromís” de les darreres votades i diu que a Carcaixent els d´EUPV no menejaren ni un dit per promoure el pacte. També està convençut que EUPV –sense Iniciativa- es quedarà fora de les Corts. Segurament, en el fons, fins i tot, se n´alegra.

Estefania Candel, o Estefi com l´he rebatejada, és militant d´Esquerra Unida. És de Polinyà i la conec perquè és companya de feina a Algemesí. Regidora de l´Ajuntament del seu poble. També ella és militant polític de base, d´esquerres, inteligent, treballadora i té sempre present la lluita per una societat més justa. I creu en allò que fa. Forma part del portal d´internet anomenat AgoraPlural i organitza revistetes a nivel local divulgant valors morals lloables. Acció Cultural és, més o menys, un referent per a ella i Glòria Marcos –exsíndica de “Compromís”- un espill on reflexar-se. Té clar que el valencià és la seua llengua i el País Valencià el seu referent nacional. Parla amb un cert menyspreu del pacte Bloc-Iniciativa, amb la seguretat del que es pensa que el seu partit, EUPV, té el futur assegurat a les Corts i els altres estan condemnats al fracàs. Acusa a la gent del Bloc pels pactes d´estos amb els consevadors en alguns ajuntaments. Segurament s´alegrarà, i no ho dirà, si els del Bloc no entren a les Corts.

Vicent i Estefi representen molt gràficament el que està passant al valencianisme d´esquerres, ecologisme valencianista o com vulgau dir-ho. Este sector de gent, que representa a un 9% de la población valenciana està condemnat a ser invisible mentre els seus dirigents no decidisquen deixar velles rancúnies, assumir que representen a un mateix perfil de votant i que tenen una clientela curtíssima i que vagen juntets a les eleccions. Moltes voltes em dona la sensació que sóc l´únic a tot el País Valencià que veu açò. Tant Vicent com Estefi estan contents de pensar que van a tindre representació a la propera legislatura i serán decisius a un posible govern d´esquerres. I viuen meravellats en el seu somni. El que no veuen, o no volen vore, és que amb este panorama, els dos s´emportaran una poalada més freda que un iceberg el proper 3er diumenge de 2011, dia de les eleccions. I es quedaran amb dos pams de nassos. Amb un bipartidisme cada volta més aplastant, no té cap sentit el que està passant en esta part del món polític valencià, cada cop més atomitzat.

Parella d´amics, després no digau que no vos havia avisat.

3 comentaris:

  1. Ostràs Tibu!!!, que vol dir "Bloc" i "EU"? Són marques de cotxes xinos o una varietat nova de melons? Ho he preguntat per ahí i ningú a sabut Contestar-me. jejejejeje

    ResponElimina
  2. Bé, pareix ser el País Valencià no és l'únic lloc on passen estes coses. A Euskadi és paregut. Salvant les (enormes) distàncies, l'equivalència ací seria l'esquerra abertzale, bàsicament HB, Aralar i Ezker Batua (aquestos més bé federalistes). Doncs es porten a matar, sobretot HB-Aralar. A Catalunya igual es porten millor, però també han tingut les seues.

    Jo crec que és degut a la forma de ser de la gent d'esquerres (ací no incluïsc al PSOE), tant polítics com electors. Pense que l'esquerre té més sentit crític, els ideals pesen molt i per tant els pactes costen molt d'aconseguir, perquè han de cedir en alguns principis. Llavors quan aquestes coses ixen mal, queden rancúnies.

    En això la dreta té més avantatges, està més unida, més que res perquè crec que hi ha menys sentit crític i per tant els ideals (o més bé anti-ideals) són més uniformes. Degut al seu caràcter més submís, un líder amb un mínim de carisma i autoritat és suficient per a mantindre'ls units.

    Agur !!

    ResponElimina
  3. És complicat quan penses d'una manera, canviar-la i tú saps que a mi em passa molt, Tibu, així que entenc perfectament com ells fan, des del seu punt de vista, la seua reflexió al seu favor, per supost... doncs, jo faig moltes voltes el mateix, encara que sé que no deuria o deuria mirar en un altre costat. Be, n'hi ha que aprendre un poc la veritat, i tens raó en tota la reflexió. Molt bo l'article. Tschüs!!!

    ResponElimina