La perspectiva que tenim de la realitat depén moltíssim del per què, com, qui o quan està aquesta sent analitzada. No descobrisc res, ho sé. Però és que este fet pot arribar a donar-nos situacions ben curioses. I que per què dic açò? Perquè m´ha fet molta gràcia un fet que hui m´ha ocorregut i que el fa divertit només per un canvi en la perspectiva, no pel fet en si mateix. Vos el conte. Esta matí he decidit fer pimentó en salmorra, que és una de les millors raons de l´estiu. És el segon estiu que en faig. La primera volta va ser el juny passat i el rot em va vindre no ho sé per qué. Una venada? Això va dir algú i podria ser. El cas és que hui n´he tornat a fer. Quan he anat a fer-me un café li ho he comentat a un amic riolenc i este m´ha dit: “ets mal friqui!”.Generalment el friqui és la persona que fa coses extranyes, el que és aficionat a jocs molt peculiars en la xarxa, el que es disfressa de Jedi per anar a vore "la guerra de les galaxies" al cinema. Fins ara, d´acord. Però fer un menjar tan centenari i tan autòcton com pimentó en salmorra és de friquis? Doncs això sembla. El nostre món, nosaltres, ha canviat tant en uns anys que el que resultava familiar, quotidià, ens és ja alié, i quasi ni ens adonem. Almenys en una part del personal. No tothom.I si no, feu la prova amb els meus companys d´esmorzar, llauradors amb una mitjana de setenta anys, Juan "Busa" al capdavant. Aneu i pregunteu-los si fer la salmorra és de raros i de xafats. Aneu i ja em contereu com quedeu…
Si això és de ser frikis, jo també ho soc. Per cert, m'agradaria saber qui és el que et va dir això...Una abraçada desde Sant Esteve!!!
ResponEliminaM'agrada que hi haja frikis que fan pimentó en salmorra, paelles, torrades de xulles, all-i-oli fet amb morter i picamà i totes eixes coses tan bones i cada vegada més difícils de trobar. Ja ens donaràs a tastar d'eixa salmorra, Tibu, que un bon esmorzar amb pimentó, tomacà i alficós en salmorra no s'hi paga. I sebetes en vinagre no en fas?
ResponEliminaTens molta raó en el que dius, Tauró. I ara és el moment en el que ha desaparegut de les nostres vides grans plaers de tota la vida: els gínjols, la canya de sucre, la malta, els nyispros dolcos, les tomaques amb gust. i alto!, no vull ser un folclòric, a mi m´agraden els donuts, però el que veig una llàstima és haver perdut, han estat substituïts, tots aquell plaers de la terra, abans tan presents. I les coques de tomaca, i els ciruelos bons, i el pà bo amb oli i sal...
ResponEliminaHome Tibu.... raro, raro i xafat, xafat, ja ho eres abans de fer el pimentó en salmorra. Ara li donaràs tota la culpa al pimentó.... jajajaja
ResponEliminaN´estic molt content perqué el meu amic més AUTÈNTIC ha tornat al seu terreny sense pedres en les boires de l´Irlanda mes profunda,i ho demostra preparant uns atifells de pimentons amb salmorra, per compartir amb els demes. EIXE ES PAU. Si te diuen (carinyosament) friki, xafat o raret no faces massa cas, l´enveja sana té moltes maneres d´expresar-se. Tot allò natural dintre de res será el que més cotitzará en la bolsa...de la VIDA. És clar. Espere gaudir d`un mosset de pimentó.
ResponEliminaUna abraçada de Manuel Sospedra.
Cal dir que el terme "friqui" s'ha devaluat molt (quasi com l'euro), fins al punt de ja es gasta per a despreciar qualsevol cosa que ú no fa i ho fa altre.
ResponEliminaCom a curiositat, dir que l'anteriorment conegut com "friqui" ha divergit en varies paraules:
- Nerd (friqui de ciències)
- Geek (d'ordinadors)
- Trekkie (d'Star Trek)
- Lostie (de Lost)
- Otaku (de la cultura japonesa).
- Pimentie (del pimentó amb salmorra)
...
També es remarcable que pràcticament tots aquestos mots provenen de la llengua de Shakespeare, Aznar i el Tibu.
Agur!
Bé, vull que quede constància que esteu tots convidats a tastar ek pimentó que he fet i a dir que vos agrada encara que estiga aiguat.
ResponEliminaBernat, el de Sant Esteve, ja te diré qui va ser el riolenc que me va fer el comentari.