"Amarguras"

Diu Joan Francesc Mira que els símbols, en tota societat que vol viure en societat, són molt importants com a canalització de la unió d´esta. Sempre, esclar, que estos siguen això, símbols, i no una finalitat en si.

També val açò per a Fortaleny. I no em referisc a banderetes i himnes. Nosaltres tenim símbols que formen part del nostre patrimoni de records. Son, com la foto que tenim de la novia a la cartera, però en poble. Quan la mirem, sempre ens entra alegria (o melangia o nostalgia…) i ens fa més humans.

I a que ve tot açò? Doncs perquè ara que m´he fet un internauta com Déu i Ricardet manen i m´he posat a descarregar-me tota mena de música i cinema mitjançant la meua nova amiga, la mula, m´ha vingut al cap la cançó de morts tan famosa. Ja sabeu de quina parle, no? S ´anomena “Amraguras” i ja feia temps que no sonava perquè la gent de l´Ajuntament l´havia perdut. Li la donaré a l´autoritat competent i supose que prompte la tornarem a escoltar. I així haurem ajudat a recuperar un símbol nostre de sempre, al qual no teniem el per què renunciar.

Per cert, aprofite per a contar una anècdota curiosa respecte a “Amarguras”. Pep el municipal, en glòria estiga, quan li preguntaven si no posaven la cançoneta de morts perquè l´havien perdut, contestava amb la ironia tan brillant que el caracteritzava: “ si un dia entres a ta casa i la nevera no està, no és que l´has perduda. Una nevera no és perd. Ni es perd un una televisió. Te´l furten. Tu pots perdre unes claus o una jersei, però una nevera no es perd. Amb el disc de morts passa el mateix. Este anava del caixó al tocadiscos, i del tocadiscos al caixó. Eixe disc era com una nevera. No la pots perdre”. Quina llàstima no poder-lo escoltar més…