Coquetejant amb el racisme

La setmana passada, raonant amb persones que estime, eixí damunt la taula la conversa sobre l´espinós tema de la immigració. En realitat, el tema el vaig treure jo, fent un comentari d´estos amb els quals busques la complicitat del conversant car saps del peu amb el que coixeja i penses tindre´l de cara en el cas. És una pràctica habitual esta. Este viatge però, vaig fer fallida. I la direcció de les paraules viraren cap un terreny on em trobe molt incòmode. Vos ho conte:

Cinc minuts abans havia llegit un e-mail molt desagradable, on apareixien paraules com “romanesos de merda” o “els immigrants sols venen a furtar” i coses per l´estil. Imagineu-s´ho. Quan torní a la taula de la conversa ho vaig comentar, un tant indignat. La resposta, ja vos ho dit, no va vindre per on esperava. “Home, és que moltes voltes ells són els primers racistes”. L´argumentació que es faia a esta sentència era, com sempre passa, una experiència personal. Explicava que a la seua feina havia anat una persona d´orige forani i li havia exigit alguna cosa fora de lloc, i que l´havia tractada malament. En este cas el meu company de tetúlia segurament tenia raó, no ho pose en dubte.

El problema però, ve quan fa la sentència posterior: “És que són tots igual”, venia a dir. I ací està l´arrel del problema. En la generalització del cas. Este error ha estat en l´orige de molts dels mals de la nostra història. Quan una persona t´ofén o et furta, qui t´ofen i et furta és eixa persona no tota comunitat a la qual pertany. Jo creia açò un dogma totalment assimilat per la societat. Però per desgràcia, la visió del meu tertulià està fent-se cada cop més comú. Fins i tot, fer ara un comentari despectiu contra un col.lectiu estranger ja no està, de primeres, mal vist. I açò és relativament nou. Almenys és un impresió meua. Quan la immigració era una situació inapreciable, el sentiment general era d´una certa llàstima i empatia vers aquella gent. Tal volta influenciats per una certa cultura de la pau impartida a les escoles, per films tan colpidors com “la llista de Schindler” o spots de propaganda. Fer un comentari minimament ofensiu era totalment reprotxable socialment. Ara que el tema és diari als telenotícies, cadascú s´ha fet la seua pròpia opinió. I queda clar que tota la feina que s´havia fet, que es fa, per concienciar al personal no ha estat suficient.

I amb temps de crisi la cosa empitjora. El malestar que ú té per haver perdut la feina sol buscar un culpable, i aixó pot resultar molt perillós. El culpable que és busca, ingenuament, quasi sempre és ú d´un color de pell diferent. Les coseqüències poden ser desagradables. Ja sabeu de que en parle, i si no, rellegiu els llibres d´història. Com diria la cançó, és com la brassa de foc que per baix la cendra crema...