Paraules de comiat

Paraules de comiat als companys de l´empresa Giner&Bono arquitectes:
Companyes i companys,
ací em teniu, l´ultima víctima d´esta maleïda crisi ha arribat. Sempre he estat realista i he sabut que estava davant del perill de que m´agafara el monstre. Al final, m´ha agafat. Una llàstima. Demà será l´últim dia de treballar entre estes quatre parets. D´ara endavant li demanaré al destí que al monstre li se passe la fam i que no vos menge a vosaltres. No és que ho veja gens clar, però cal ser optimista. També en estos casos. Al final de la correguda, i com els deia als companys que han acabat de vindre ací a treballar abans que jo, la vida no s´acaba en la portó de fusta de l´entrada del despatx. Al darrere també hi corre el vent. O no?
A partir de despús-demà, deixarem de ser companys i començarem serem altra cosa. Alguns es convertireu en excompanys ja que l´amistat que he fet no ha estat tan forta, segurament per la llunyania que em suposa les Alzires (com deia ma iaia). Altres, en canvi, es tornareu amics. En realitat ja ho èrem, sols que a partir d´ara será l´única condició. El que és segur es que cap es convertirá en enemic. Si he ofés alguna volta a algú, des d´aci li demane perdó. I és una alegría el saber que em podré creuar amb qualsevol de vosaltres amb la serenitat de la consciencia tranquilitat. I açò no m´ho llevarà ningú.
Si algú vol saber alguna cosa de mi en el futur, ho té fácil. Ací teniu l´adreça electrónica. O si voleu vore´m, acosteu-se al meu poble. Fins que em muiga restaré a Fortaleny. Aneu allí, pregunteu per mi i vos diran on esta ma casa, que és la vostra. Estareu sempre convidats.
Per acabar, crec que m´hauré d´acomiadar. I açò sí que és una cosa que no m´agrada. En estos casos és millor que altres ho facen per mi. Per això he pensat amb el poeta de Verges, el meu ídol de capçalera, que siga ell qui parle per mi per endolçir estes paraules que vos he escrit, fent meus els seus versos:

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal caminar