Contrastos

Així podría qualificar el meu cap de setmana passat: de contrastos. I si no s´ho cregueu, judiqueu-ho vosaltres mateixos:

El divendres, Benjeta em va oferir anar a una vetlada de boxeig a Sedaví, poble de Jaume i de Manuel. Jo ja feia temps que li havia demanat que m´avisara quan anara a un d´estos esdeveniments del que ell es tan asidu. En tenia ganes per vore l´ambient, que me l´imaginava de les novel.les de Ferran Torrent i del cinema negre, molt tèrbol, per dir-ho d´alguna manera. EL cas és que no em decepcionà. M´ho passi d´allò més bé, sobretot, observant el personal. Estaven tots els components que m´esperava vore: el fum, els xiulets a la xica mig nua que anunciava el round, el deshinibisme del personal, les mirades desafiants de la gent, l´ambient uniformement mascle i masclista, l´home de 68 anys lleig i gros amb la xica de 1.90m exhuberant, la música tecno, els tongos, el circ muntant al voltant del boxeig. I el boxeig. També hi havia boxeig. En un percentatge del 15%, però hi era. Va ser divertit observar tot açò.

El dissabte, com dia, va ser el dia del contrast. Tenia, de ja fa temps, unes entrades per al Palau de la Música. Un concert per violí i el quartet per a corda i piano de Brahms. També ací es repetien tots els tòpics del lloc: vestits llargs, abrics de pells d´animals, corbates, les aparences i l´educació com a valors suprems, el marbre i la fusta, la dona que tens al costat que s´obri 7 caramels durant el concert amb el soroll del plastiquet inclòs, l´home que badalla. Massa “corsé” per al meu gust. I també hi era la música. Molt xula en alguns moments.
Això son els contrastos: Boxeig i Brahms amb menys de 24 hores de diferencia.