Per que m'agrada el mundial?

(article del meu amic Albert Camins)
Una de les preguntes que aquesta setmana m'han fet amb més assiduïtat, sobretot per part de la meva parella, el per què veus un partit entre Corea del Nord i Uruguai a les quatre de la vesprada d'un diumenge, o altre exemple pot ser un japó i Dinamarca d'un diumenge.
la meva resposta pot ser fàcil i al mateix temps conscistent, m'agrada molt l'esport més imperfecte del món, dels pocs jocs que es juguen amb els peus i no amb les mans amb la consegüent impressició que hi ha en controlar coses amb les parts del nostre cos més allunyades del cervell, en algunes persones massa llunyanes del cap i de tota realitat.
Puc apel·lar als records que apareixen cada vegada que veig un partit, records d'infància perseguint un baló desfet amb els amics, es curiós com una pilota com a element unificador entre persones totalment diferents, i com un objecte físic pot crear un treball simbòlic que ens perseguirà al llarg de la nostra vida.
Però deixant a part els records, anem a treballar amb el present, ja que la meva parella no s'acontenta amb aquestes explicacions quan estic veient més de 5 hores de futbol al dia, assegut al sofà de casa cridant a un element inert com és la televisió, una inversió de temps prou important tot siga dit: amb el temps que he passat amb el futbol perfectament havera descobert alguna vacuna o descobrir la raò per la qual la princessa és famossa.

Resulta que m'agrada més el mundial que per exemple la d'esbrafada champions (com m'agradava la gran copa d' Europa, em resistesc a dir champions em sona a xampinyó), m'agrada el mundial ja que faig una observació antropològica, com deia l'atropòleg Malinowsli, estudis de camp de whisky i hamaca al sol, o siga que no podem agafar-la seriorsament i que em perdoni un dels grans antropòlegs de la història i tots els antropòlegs que passen inclemències en altres països o en aquest estat, m'agrada el mundial ja que puc practicar des del sofà.
Aconselle buscar a la wikipedia que no la frikipedia ( però també pot utilitzar-se no hi ha que refusar-la per si) alguna informació sobre els països que juguen per conèixer la història, la llengua, la demografia, la religió, una traducció de la lletra si es possible, que gran intente per part dels senyor Jose Mari de crear una lletra per l'estat espanyol, en cas de no tindre una favorit entre els dos contrincants, perquè com tot el món sap és molt interessant un partit de futbol en el que vas per un dels dos equips.

El meu codi d'identificació sempre en tots els mundials es el mateix, primerament vaig en contra d'alemanya pel seu passat "no hase falta desir nada más", tinc una nostàlgia incontrolada per Itàlia i no sé perquè però m'agrada la seva racanyeria, el treball ben fet amb poc desgast i sobre tot pel gol de Baggio al mundial d'estats units contra Espanya, que grans records veient el partit amb els amics, mai he volgut que guanyin els americans deu ser pel capitalisme salvatge però en futbol no hi ha que fer molt d'esforç tot sigui dit, sempre en contra d'espanya per centralista i no deixar-nos tindre el nostre propi estat representat al mundial, avanç era del Brasil però amb els anys han perdut l'alegria i avui en dia es una còpia d' alemanya, ja sé que sóc un sentimental però estic enamorat del Brasil del 82, amb Holanda hi ha una relació estranya m'ha defraudat tantes vegades que no hi puc confiar però encara tinc a la retina els Van Vasten, Gullit i companyia de la meva infància, i sobre tot vaig amb els tulipans per l'heroi de Wemblei, i per damunt de tots, estic amb els Africans, en un continent esclafat durant tants i tants anys, guanyar als europeus és una petita Victòria contra els bàrbars colonialismes el negoci d'esclaus l'explotació dels recursos naturals, i mils casos per les que als francesos, anglesos i companyia els tindria que caure la cara de vergonya al igual que a Espanya amb els Latinoamericans, pel que una victoria d'argentina em resulta gratificant i els torna una mica de justícia històrica encara que m'agradaria poder veure més indigenes en aquesta selecció, solament per aquestes raons val la pena veure el mundial.

Com a bons antropòlegs podem fer l'estudi històric mitjançant la wikipedia sense pensar molt ja que la font es fàcil i poc profunda per a després en 90 minuts o més si per sort hi han penals seguir amb el nostre estudi.
Podem realitzar un estudi geogràfic, comencem pel que tot el món pot veure a simple vista, per exemple la fisonomia dels africans, sobre tot dels jugadors de Camerun, jo no sé si deu ser que porten dos talles menys o que les camisses no són prou elàstiques però es bonic observar eixos cossos, la velocitat i la potencia que tenen és formidable, però no per prims els asiàtics són menys interessants, que flexibilitat, que resistència en aquests cossos tant petits, com els danesos corrien i corrien però els altres jugadors tenien molta més resistència podien jugar tres partits seguits, amb un colp els fornits danesos tombaven als esquifits Japonesos però aquests s'alsaven tat ràpid que recuperaven els balons amb gran rapidesa, com les necessitats geogràfiques esculpeixen els cossos, i com tot això pot afectar a la cultura, altra mescla que podem observar són els EE.UU observem com estàn formats per diferents generacions d'immigrants, com per exemple Bocanegra, Donovan, Bradley, Cruz quin amalgama de nacions tot en una, molt interessant, i sense parlar dels països nòrdics, els Danesos són molt pareguts entre ells, com podem observar al mundial els moviments demogràfics però per exemple clar d'aquests la gran França de Le Pen al mundial de França encara que li moleste, una selecció representant de diferents ètnies tots en un mateix camp de futbol, des de Petit a Henry, antillans, algerians, senegalesos......

Una vegada ens deixem d'impressionar pels abdominals impossibles dels africans, passem a intentar descriure la cultura en com juguen i es tracten a dintre del camp ( amb l'arbrite també compta encara que no paregui).
Que gran organització tenen els asiàtics com es cobreixen i no perden la disposició tàctica com respecten a l'entrenador com no perden la paciència encara que perdin, al contrari que els africans que desorganització més bonica que locura de futbol poden arribar a practicar en alguns moments mels imagine jugant als seus camps de terra amb una pilota feta de draps, que cavalcades per la banda sense pensar en les seves conseqüències en el partit, el futbol europeu que per tots es conegut, amb la seva confiança en que tot es ressoldra a favor seva al final com en moltes altres coses.
Per tots aquests motius i molts altres és pel que quan aplega el mundial deixe de fer moltes coses que feia i em puc dedicar a disfrutar com diu Nigel Barley d'antropòleg innocent, visca les hipòtesis des del sofà de casa amb una beguda fresca a les vesprades d'estiu, que bonic és el mundial

Albert Camins