Hui hi ha hagut boda a Fortaleny. I s´ha acomplert el ritual de sempre: cotxes i embussos, corvates, vestits horrorosos de dones , monyos llepats i tantes altes coses. Res de nou a la vinya del Nostre Senyor. El cas és que quan ha passat per la porta de ma casa, ma mare i un cabàs de ties meues han anat a vore els vestits de la que es casava i tot això. I a mi, qué voleu que faça?, el dotoreig em posa de volta i mitja. I li ho he amollat: “per l´amor de Déu, mare, em fas sentir vergonya aliena”. I li ha sentat malament.
Després he rellegit l´article sobre bodes que amb tanta brillantor i acidesa va escriure Ricard Peret a este bloc. “Els nòvios tenen com a principal objectiu ser prínceps per un dia”, venia a dir. Per aconseguir-ho, necessiten dels vasalls que vagen a vore-los, a dotorejar-los. I eixa era, entre d´altres, la part femenina de la meua familia. És un clar exemple de simbiosi: uns estan afalagats de vore, i altres de ser vistos. Tots ixen guanyant.
Aleshores, per què enfadar-me amb ma mare?
Sí, la cosa funciona així: Hui per mi, demà per tu: Jo col·labore en la teua festa, però tu vindràs a la meua. La participació es tan presencial como econòmica. Açò és molt bona idea en un lloc aïllat com pot ser Fortaleny i on es casen totes les persones. Al final, tots ténen el seu dia de festa i també ténen un prèstec econòmic per a montar-se la boda.
ResponEliminaPerò el problema ve quan algunes persones no es casen o no volen cerimònia; es trenca la cadena i aquestes persones mai recuperen la inversió en temps i diners que han fet en altres bodes, i açò és injust. I la tendència actual és aquesta.
Vorem com evoluciona aquest tema als propers anys.
I el problema quan es trenquen este tipus de cadenes és que es desacrediten els que ho continuen fent, si és que no ho fan per un motiu superior (religiós). Vull dir, quan hi ha gent que deixa de fer la pantomina esta, com ja passa a sovint, trenca la cadena, i això de ser príncep per un dia comença a retratar-se com una cosa "chabacana" o tonta.
ResponEliminaEn fi, que cadascú faça el que li done la gana: qui vulga ser príncep per un dia, que ho siga. I al que li faça risa tot el muntatge, com a mi, que es riga...
Exacte! cadascú que faça el que vulga! fins i tot als qui els causa hilaritat tot el muntatge, com a mi i coma vosaltres.
ResponEliminaEstic d'acord,
ResponEliminal'intercanvi econòmic si es trenca per algun lloc porta consecuencies a nivell social, aquestes conseqüències es reflexen directament amb ira per part de la persona que convida, la cadena no pot trencar-se.
Indirectament altre tipus de conseqüències és el rebuig social,ja que ser convidat a una ceremonia de introducció a la societat (baptisme) o acord entre persones per compartir bens està socialment ben vist, i la societat se'n carrega de senyalar aquells membres que no formen part en les cerimònies. De maneres diverses però ho remarca.
Altra cosa pot ser el que pensa el convidat, però hi ha unes normes socials, i aquestes són molt difícils de no complir.
Si realment la gent coneguera el significat que tenen les ceremonies les coses serien diferents o no.......
Au ADÈU