bloc en vaga

He escoltat, parlant este cap de setmana amb amics i companys un cabàs de posicions davant la vaga general del proper dimecres. Deixeu-me que vos les conte:

- El que faria vaga però no té ganes de perdre el jornal, per tant no la farà.
- El que faria vaga, però per a qué? No ha de canviar res.
- El que faria vaga però anirà a treballar amb remordiments perquè només li toca treballar 2 hores i li lleven el jornal complet.
- El que no farà vaga perquè “eixos de comissions son uns gossos”.
- El que no la fa perquè li sembla bé la reforma laboral.
- El que la faria però està aturat.
- El que la faria però està de baixa maternal.
- El que la faria, però al final no la farà perquè l´afavorit final és la dreta.
- El que anava a fer-la però acaba de caure malalt i no la farà amb la consciència tranquila.
- El que va a fer-la i s´agravia amb tots els que la farien però no la fan i va a carregar amb la consciència de tots.

I el meu cas: Encara que crec que hi ha aspectes necessaris a la reforma laboral (altres no) la faria perquè el governant sàpiga que hi ha un poble despert i no adormit i que no es traga tot el que li tiren. Perquè si som tous, després vindran les pensions, l´acomiadament lliure, la baixa per maternitat i un llarg etcètera. El problema és que jo curre (quan ho faig) sense eixir de casa. Que faig? Em pose cara l´ordinador a jugar a escacs? No té massa sentit, veritat? Oficialment estic de vaga, después ja vorem el que faig.

Ara, el BlocDelTauró ho té clar: el proper dimecres fa vaga.