Sobre Internet, les taronges, CDs i l´assut.

(per Ricard)

L’altre dia estava fent-li una encomanda de meravelloses navelines a Juanito, i em fiquí a pensar en com Internet està canviant el model clàssic de negoci. Abans un comprador li comprava la taronja al llaurador i li la venia a un magatzem, el magatzem a un distribuïdor, aquest a un altre, i així seguia fins que algun majorista ho venia a la tenda i la tenda al client. La pobra taronja passava per mil mans i cadascú s’emportava la comissió pertinent. Del preu final, una ínfima part anava a parar a la butxaca del llaurador i així els va. Ara Juanito (que també és llaurador) ven directament al client, via Internet i una empresa de transport, amb el resultat de que guanya un major percentatge de la venda, i el client té un producte de millor qualitat i a millor preu.

L’exemple de “Naranjas de Fortaleny” és extensible a moltíssims sectors; podem fer mil compres per Internet directament a la empresa o particular que manufactura o posseeix el producte. Ja no necessitem les immobiliàries per a comprar, vendre o llogar un pis, utilitzem webs d’anuncis. Ni ens calen periòdics de venda de segona mà, ja tenim eBay. Tampoc necessitem una agència de viatges per a programar un viatge, comprar bitllets de transport o buscar hotel. I podríem seguir amb mil exemples. Bé, em deixe per al final el més polèmic: no cal que ninguna empresa ens venga CDs de música o DVDs de pel•lícules, ni necessitem videoclubs o cinemes, perquè ja ho obtenim tot d’Internet. I d’ací poc no farà falta ni editorials per a publicar un llibre; l’autor ho escriurà amb el seu ordinador, ho publicarà a la xarxa de xarxes i nosaltres ho descarregarem i ho llegirem amb un e-book.

D’alguna manera, Internet està eliminant l’intermediari; eixa figura que s’aprofitava de la dificultat de que el productor i el comprador final establiren una comunicació, i que encaria el producte. I mira que m’alegre en alguns casos, perquè hi havia autèntics paràsits, com per exemple, la indústria discogràfica. Estos dàtils portaven dècades enriquint-se, sense baixar els preus encara que els costs de producció es reduïen, amb uns marges de benefici brutals per a ells i escassos per a l’artista. Internet ha alliberat a la música (i al cinema) de la tirania del suport físic i ha ficat a estos poca-vergonya al lloc que els toca. I ara apel•len a l’ètica del consumidor per a salvar-se de la bancarrota, quan ells no n’han mostrat en la vida. A fer la mà.

Més d’un pensarà que tot açò de la supressió de l’intermediari és mala cosa, són llocs de treball que es perden. Bé, totes les revolucions tecnològiques han portat això, destrueixen llocs de treball però també en creen d’altres. Quan feren el pont de Sueca, el tio que passava gent amb barca a l’Assut va perdre la faena. Algú creu que fer el pont va ser mala idea? Amb una forma de pensar tan conservadora, encara estaríem en les cavernes matant mamuts a pedrades.

Així que... guerra a l’intermediari!!!