Per què la dreta política a l´estat espanyol, tan conservadora en temes socials i ètics, és tan lleugera a l´hora de destruir patrimoni arquitectònic? són anècdotes curioses, no em direu que no.
Ja sabeu, i si no ho sabeu vos ho dic ara, que el BlocdelTauró està radicalment en contra del pla de destrucció de El Cabanyal -deixem-nos d´eufemismes-. Les explicacions ja les vaig contar al bloc, si voloeu llegir-les, feu click ací. I vos ho tornaria a enraonar, però a la xarxa ha amanegut un vídeo que ens il.lustra molt bé, i amb molt d´humor. Encara que, protagonitzat per qui està protagonitzat, adquireix un to tràgic que li és addient.
BASTERRETXEA - NOMBRES EN EL FUNERAL - LO QUE OPINA UN PORTAVOZ SOBRE LOS
DISCURSOS DE ELA - LAB
-
Domingo 5 de mayo de 2024 Bermeo ha celebrado el centenario de Nestor
Basterretxea. Muy bien pero, ¿para cuándo queda el homenaje a su aita,
Francisco Bast...
Fa 7 hores
Jo no tinc tant clar que la dreta conserve menys el patrimoni que l'esquerra. Jo crec que en el cas de València, el problema està en la estratègia de suposat "avanç" que porta el PP. Han basat el "progrés" en obres materials, deixant a banda qualsevol millora social, industrial o cultural. La Copa América, el circuït de F1, la fase final de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el fracasat Manhattan de Cullera. Són obres d'"escaparate" que queden molt bé en fotos a les oficines de turisme, però que aporten poc al desenvolupament socio-económic del País Valencià a llarg plaç. L'ampliació de Blasco Ibáñez fins a la platja tombant el Cabanyal quadra perfecte en aquest tipus d'obres.
ResponEliminaEntrar en un debat de "i tu més" queda infantil. Però és una evidència que quan s´ha plantejat un avanç social (p.e. la llei del divorci, la legalització del PCE, el "póntelo, pónselo", la llibertat d´ús de llengües minoritaries...) la dreta sempre ha posat trabes. Tenia por al canvi. Sempre s´han fet "malgrat" la dreta. Ningú, amb criteri, m´ho negarà. Són molt conservacionistes. Però a l´hora de conservar altres tipus de bens com ara paratges naturals, l´horta, el Cabanyal... No tenen escrúpols en trencar amb el que hi ha. No tenen cap "apego" a estos llegats, diguem-ne, de la història.
ResponEliminaI no cal que m´ho recordeu, ja sé que estic generalitzant.
Ho he estat pensant i potser tingues raó: L'esquerra conserva més el patrimoni ecològic i cultural (on estaria inclòs el Cabanyal).
ResponEliminaEm ve al cap el tema del tren d'alta velocitat basc, on el PNV està encantat en fer-lo i els partits d'esquerres són els que fiquen les pegues. O la construcció del nou Guggenheim a la reserva natural d'Urdaibai, on es repeteix la situació.
En el cas dels béns ecològics està clar, el moviment ecologista està totalment adscrit a l'esquerra. I en el cas dels béns culturals, doncs no sabria dir el motiu, potser perquè la majoria d'intel·lectuals i gent del món de la cultura sol estar a l'esquerra? M'agradaria saber l'opinió d'una persona de dretes.
Au!!
Aixo que és tant de nomenar al pais basc? que eres terrorista?
ResponEliminaM'has pillat! Has lligat el País Basc amb terrorisme ràpidament. Brillant! Eres Sherlock Holmes? Sí, sóc terrorista, però no ho digues a ningú, val?
ResponEliminaL'esquerra durant anys, van defendre que ells eren els que recolzaven al treballador enfront d'eixe capitalisme burgés que només volia fer-se ric a costa del treballador…. L'esquerra pensava que col•laborant tots en cooperatives (sense empreses privades), treballar per a l'Estat (funcionaris) o repartir tot el que hi ha, seria la millor manera de crear progrés i haver riquesa per a tots.
ResponEliminaPerò l'esquerra va fracassar. Des que es va desintegrar l'URSS en la caiguda del mur de Berlín, es va quedar sense ideologia, sense principis i sense arguments. Les seues gents (Romanesos, Lituans, Búlgars, Armenis…) han hagut de vindre al “món capitalista” per a poder menjar.
Ara que eixa ideologia a caducat, s'han vist forçats a canviar de discurs. Només els queda dir que són Ecologistes (jo crec que són “melons d'Alger”, verds per fora, però rojos per dins), o que recolzen “polítiques socials”, matrimonis Gays, fer d'Espanya moltes republiques xicotetes dins d'una republica més gran… o que tots els que no pensen com ells són “Fatxes” o dictadors (exemple el vídeo que has penjat)…
Jo pense que ara no hi han dretes ni esquerres. Estan els que fan les coses bé i els que fan les coses mal.
hola cavallers. Com esteu?
ResponEliminaa vore diverses coses:
1- Les ideologies tenen menys força que als 60, p.e., però no han caducat. Seguiexen havent tendències.
2- És cert, l´esquerra està desorientada. Més des de la caiguda del Mur de Berlín. Però no vol dir que no té arguments o motius o base per tirar endavant. La visió del món des d´una perspectiva de respecte del planeta, de la lluita contra l´aplatananisme intel.lectual o de la defensa de drets univerals (sanitat, educació) ja justifiquen la seua existència.
3- Anònim, no sé com has passat la tanca, jo havia posat com a condicions el tenir almenys 2 neurones per poder escriure en este bloc.
Que si l'esquerra està perduda, que si solament es fan les coses bé o mal.
ResponEliminaLlegir-vos molesta a les persones d'esquerra i no justament del psoe, vosaltres no vos informeu,no llegiu sobre els partits d'esquerra i les seves propostes. Entreu en les pàgines d'esquerra unida o d'esquerra republicana, suponc que solament llegireu el levante, el pais, i en el cas de juan carlos serà el mundo o las provincias.
Doneu una idea de l'esquerra totalment enganyada, que si melons, però això qui ho diu la Cope o libertad digital, que sóm fruita les persones d'esquerres.
Esteu parlant des del desconeixement absolut sobre uns partits i unes idees.
Si voleu informar-vos entreu en les actes d'esquerra unida per exemple i coneixereu una mica del que parlen.
Ni els ideals s'han perdut, i si obviament, hi ha que fer les coses bé, però la pregunta es per a qui hi ha que fer les coses bé juan carlos, per a qui. Tant PSOE com PP.
Els ideals no s'han perdut, això volen que pensem.
Les tendencies són per a la moda tibu, no per a les persones.
Adèu.
Jo també crec que l'esquerra extrema (comunisme) ha fracasat, al igual que la dreta extrema (feixisme).
ResponEliminaEn quant a les diferències actuals, si mirem PSOE i PP és cert que s'han reduït les diferències, però si tanquem en una habitació a ú d'Esquerra Unida i a altre d'España 2000, vore'm com no s'aclareixen.
De no haver diferències no seria tan distint viure en EEUU (molt de dretes) o en Noruega (molt d'esquerres):
EEUU: Empreses amb molt de poder, pocs impostos, sanitat privada, educació privada, poca protecció per a aturats, nul·la preocupació pel medi ambient, qualitat de vida depenent d'status económic.
Noruega: Empreses amb poc de poder, impostos elevats, sanitat pública, educació 100% pública (incloent universitat), sou indefinit per a aturats, molta preocupació pel medi ambiente, alta qualitat de vida per a tots.
Òstia!! jo he de participar en aquest debat sí o sí i he de discrepar un poc en quasi tots...
ResponEliminaricard i juan carlos, esteu segurs que l'únic fracàs existent en estos moments (justament en estos) és del sistema contraposat al capitalisme?? (l'únic sistema que coneguem com alternativa, per altra banda)
la situació actual (ací i arreu del món) no representa un fracàs del sistema econòmic imperant?? no suposa un fracàs de les polítiques neoliberals més representatives del capitalisme pur i dur?? no confonguem democràcia en capitalisme, comunisme en dictadura, dretes en feixites, etc. etc. etc.
La cosa és molt més complicada que tot açò i molt més senzilla a la vegada. Si s'analitza la situació mundial en els últims 20 anys pot vore's com les diferències entre els més rics i els més pobles al planeta continuen fent-se majors... inclús ara, podem vore que davant d'aquesta situació de crisi (econòmica "oficialment", sistèmica, al meu paréixer) qui són els que continuen guanyant diners (botín, LaCaixa, etc.) i sobre qui es plantegen els retalls socials. No caldria aprofitar la cojuntura per reinventar-nos??
per altra banda, sobre el tema ecologista... jo sóc un dels melons que diu Juan Carlos. I és que crec des d'una òptica de l'esquerra, evidentment, ja em conegueu!) que abans de ser verd has de ser roig perquè per a mí sí que està tot relacionat. Com podem parlar de "desenvolupament sostenible", voler mirar més enllà que aquestes generacions i sols buscar el benefici baix paràmetres economicistes a curt plaç? No estem parlant al fi i al cap de justícia social i global? No estem referint-nos quan parlem de l'impacte de les deslocalitzacions sobre el medi, com a conseqüència del transport, de potenciar allò local? i els impactes d'aquesta deslocalització sobre els treballadors del que s'anomenava el 3er món, no té res a vore amb la justícia social?
De totes maneres, sí que crec que havent de ser una visió lligada de la problemàtica social (i evidentmet ecològica), aquesta visió avuí per avuí no és real. I no ho és, en la meua opinió (i ací et dóne la raó, J. Carlos), perque al fi i al cap el model no deixa decidir tant com pensem... realment cregueu que existeix alguna diferència entre que guanye el PP o el PSOE per a parar la descentralització (política, ara sí) que suposa allò de "es que com és una Directiva Europea, no podem fer res"... aleshores, tenim els ciutadans el control cada vegada que votem?
Clar que tenim el control, lacan deia que el capitalisme és una serp que es menja a ella mateixa, i la nostra ens acabarà devorant, això no passarà sempre que la població tinga una idea clara de la seva situació social en la que es troba.
ResponEliminaEl que no pot ser és una esquizofrenia social, on la majoria de la població apoje unes decisions politiques que ataquen contra ells mateixos, diga'm de moltes de les decissions presses tant pel PSOE i pel PP, en els últims anys.
Posem per exemple l'epoca Reagan o simplement la última época de Bush, amb una descentralització de les empreses, vaixos impostos per als empressaris, facilitat per al acomiadament dels treballadors............
Aquest exemple afecta al estat espanyol no escapa a aquesta corrent neoconservadora que ha sorgit a tot el món, exceptuant com bé diu l'àmic Ricardo el cas de Noruega i altres.
Si que tenim el control però la pregunta que jo faria és altra, que passa que la gent apoja decissions politiques que ataquen als seus interessos?.
S'ha perdut la conciencia de classe social?
Si anem per tendencies com diu Pau tornare'm al segle XIX.
La política no és una tendencia és una defensa dels drets de la població.
Adèu.
Hola a tots! Primer m'agradaria donar la meua opinió (totalment profana) a Enric:
ResponElimina- Tens raó, el lliberalisme econòmic també ha fracasat, només hi ha que vore com estem ara. Però a diferència del comunisme, crec que ha perdut una batalla, però no la guerra. Vull dir: S'han pres mesures per a que açò no torne a passar?
- Els grups anti-globalització i els ecologistes porten anys demanant un retorn a l'economia local. S'esperava un encariment del petroli que provocara açò naturalment. Però esta setmana ha eixit un informe dient que queda petroli per 150 anys. A això es suma Internet que permet fer compres més fàcilment i més llunyanes (per exemple Naranjas de Fortaleny). Si Internet reemplaça les tendes físiques, la gent entendrà el concepte de "producte local"?
Death, d'això ja parlàrem, és irònic que amb la crisis molta gent ha tornat a baixar de classe social i s'ha donat compte que durant este temps de "falsa abundància" ningú ha lluitat pels drets que realment li corresponien.
Agur !!
sí, sí, "anònim", que podem tenir el control i que l'hem de recuperar està més que clar (per això ens interessen estos temes, no?) però preguntava si el teniem cada vegada que votem... podem votar realment per evitar que l'estat espanyol acullga presos que venen de Guantànamo?? podem votar per tal de canviar les polítiques econòmiques del nostre estat, encara que siguen contràries a la línia marcada per europa?..
ResponEliminai, ricard, al que em referia (i per això parlava de reinventar-nos) és que possiblement el debat no s'ha de centrar en la existència de dos únics pols, dos únics models (capitalisme-comunisme). Al fi i al cap, ixa dicotomia també és creada... si no, com s'explica el bipartidisme actual?? I no parle d'ací, parle a nivell quasi mundial. El missatge és clar, o una opció o l'altra, no val eixir-se'n d'ixes dos (EEUU, Anglaterra, inclús França, etc.).... què passa si ens en eixim? Recordeu alguna discrepància en els grans partits de cara al text votat de la Constitució Europea?
I, continuant amb açò, "anònim", jo no m'estic referint únicament als 2 grans partits ací sinò a tot el sistema. Vist el que ha passat tant amb Esquerra Republicana a Catalunya (realment creus que representa una esquerra alternativa?) com a Esquerra Unida arreu de l'estat (escicions per l'esquerra de grups com Corrent Roja, Revolta Global, etc.) jo els incloc, amb evidents diferències ideològiques, per supost, al mateix sac. Al mateix sac del mateix model que jo crec que per ixes vies no canviarem mai.
A reinventar-nos toquen!
És molt interessant aquesta discussió senyor Enric, considerant el que estaves diguent, si que te'ns raons que hi ha moltes coses que no es fan bé, però no podem demanar la perfecció a tots els sistemes, no podem estar en d'acord amb tot el que fan els partits, però si que es veritat que podem estar d'acord amb una manera de poder fer les coses, i plantejar-les, es veritat que s'ha perdut una mica aquestes decissions presses per la gent.
ResponEliminaAra consideren que hi ha altres alternatives al problema que existeix el bipartidisme, però hi han moltes teories que plantegen la idea de que a les persones no pots donar més alternatives que dos, en moltes coses. No es pot donar a elegir més de dues coses a les persones.
En relació a l'escinció en els partits suponc que l'únic que pot funcionar és com ho fa el partit del PP o Psoe de menys manera, com una dictadura. Les discussions i les oponions i escions donen vida als partits i dona part de persones amb força i creactivitat.
En relació a l'efecte mundial no podem escapar que l'economía cada vegada s'ha convertit en un tema mundial, solament hi ha que elegir un camí propi basats en unes idees raonades, lógiques i adaptades a les realitats propies de que cada racó.
Com per exemple el tema de la tolerància zero amb els criminals, un cas particular d'estats units, en concret de Nueva york i adaptat per la majoria dels païssos del món, una mala manera d'acceptar una cosa feta a l'extranger i adaptada per molts.
Estic d'acord que l'esquerra té que replantjar-se moltes coses, i seguir un camí una mica diferent del que hi ha actualment, ja que s'hi unim totes les forces podem tindre molt poder de decissió.
Auu